Amb ulls baleàrics

Sorry, we're leaving from Blogspot!

2010-09-05T20:00:00.003+02:00

Amics, amigues, hem fet la mudança i ens hem traslladat a Wordpress

La meva nova casa és http://joseparias.wordpress.com

A reveure!

144. "I, quan arribà el Judici, Munar va plorar..."

2010-03-19T16:13:00.004+01:00

...d'emoció perquè va copsar com era de fàcil i de barat defraudar la ciutadania. De la mateixa manera va plorar quan va saber que amb un aval de 350.000 euros podria eludir la presó. Desconec si Munar té un patrimoni suficient com per haver pagat ella sola la fiança del jutge; disculpau-me que sigui un ciutadà ingenu. Segurament, la fiança hauria estat pagada mitjançant la fórmula si no m'ajudes, parlaré: la munarquia no paga traïdors.

Però aquesta no és la millor, dimarts dia 23 s'atura el món. Jaume Matas hauria de declarar en relació a la instrucció del cas Palma Arena, aquell velòdrom on s'hi fa de tot menys carreres de vixicletes (per exemple, les Proves Cangur d'ahir). El seu successor en el PP Bäléà, el senyor Bauzá (sic) afirma que no vol parlar de Matas perquè nosotros somos un partido que mira hacia el futuro y no hacia el pasado. I és que tots sabem que el Partido Popular té una manera de governar (al País Valencià, avui dia, per exemple) que mira hacia el pasado (39-75), perquè sempre parlen del pasado, excepte quan hi ha merda per amagar.

143. Si ho hagués fet el PP...

2010-01-05T22:41:00.005+01:00

Després de tant de temps, tres mesos de no dir res, pagava la pena tornar a actualitzar, no per manca d'idees, sinó que és perquè en tenc tantes que no les puc vehicular.

Com cada final d'any, hi hagué actes pel 31 de desembre, inclosa manifestació i un fet que no passava des de feia 5 anys, un congrés (el vuitè) de les JERC-Illes Balears (i Pitiüses), del qual jo era president de mesa i en el qual s'escollí n'Esperança Mateu com a portaveu. És un moment de renovació i ple d'il·lusió, que esper que desemboqui en un desplegament major de les JERC arreu de les nostres illes. La llei de l'oferta i la demanda no ens pot enganyar.

I per a iniciar el 2010, ens plantam amb l'apagada analògica de dia 11 de gener (que havia de ser el 31, però llavors algú no podria fer negoci de descodificadors pels Reis). Una apagada que és prou trista, atesa la incompetència del Govern de les Illes Balears. Sembla que només tendrem en català IB3, el remix de segona regional de TV3, el 3/24 i TV Mallorca. 4 canals en català contra 24 en espanyol. (Canal 4 no el compt, no perquè la majoria del seu temps siguin bruixes i porno hetero barat, sinó perquè allò no arriba a tele). Del 33, què en farem? I de TVVi?

A sobre ens trobam que ja no podré anar en cotxe sentit les ones d'IcatFM (ni de Catalunya Informació) en un tema de llicències del qual ningú ha dit res. Aquestes coses em fan desembocar en una reflexió: "Si això ho hagués fet el PP, ja l'hauríem munSi hotada grossa".

Blanquerna i l'inexplicable

2009-09-30T15:58:00.002+02:00

Enguany, com a bon estudiant de la Part Foraníssima a la UIB, visc a Palma entre setmana i enguany he canviat de barri, concretament als Bons Aires, a tocar del carrer de Blanquerna, on s'hi fan les obres del nou eix cívic.

Anteriorment, alguns veïns i comerciants de la zona van clamar contra aquest projecte. El que no sé és per quin fosc motiu. Jo em deman, i això es pot aplicar al tram de Manacor, per què s'oposen a un projecte que augmentarà la vitalitat del barri i l'afluència de clients?

141. Propostes de mobilitat pública a Mallorca

2009-08-31T23:00:00.004+02:00

Com que sóc un freak dels camins de ferro i no m'agrada deixar un mes sense pots, m'imaginaré un pla de Rodalies que ni el de Zapatero a Madrid!

1r lloc: crearia una nova empresa de trinca. SFM és un nom que no pega per a un ferrocarril, per què no Ferrocarrils del Govern de les illes Balears?

Quan la benzina estigui a 3€/l... FGB RODALIES MALLORCA

R1: Palma-sa Pobla (semidirecte)
R2: Palma-Inca-Manacor (semidirecte)
R3: Palma-Marratxí-Inca
R4: Manacor-Cala Rajada (TRAM)
R5: Manacor-Cala Millor (TRAM)
R6: Cala Millor-Cala Rajada (TRAM)
R7: Palma-Montuïri-Manacor

Si cal afegir-ne més, m'ho dieu

140. Illencs aïllats (i espanyolitzats)

2009-07-31T01:16:00.004+02:00

Arran de la trista incursió dels fantàstics gudaris d'ETA a terres catalanes [malgrat que no li agradi a en Delgado], el govern espanyol decidí ahir tancar el port de Palma i l'aeroport de Son Santjoan en compliment d'una estúpida i vergonyosa cortina de fum l'objectiu del qual era enxampar els maleïts terroristes, tot creant col·lateralment alarmisme i perjudicis a l'economia i a la imatge –ja prou malmesa per si no en fos prou– de Mallorca. La qüestió és que ja estam prou incomunicats perquè vénguin i ens muntin aquesta pantomima. No ens han tancat l'aeroport ni per la grip A!, i ara es permeten el luxe de presentar l'obra "ZP salva Mallorca (y el verano del rey)". Però tots sabem, al costat del futbol, la lluita contra el terrorisme –que amaga un tuf d'espanyolisme ranci de titularitat pública– esdevenen cortines de fum. Una pregunta: muntaran tot aquest dispositiu el dia que a algun desgraciat se li passi pel cap carregar-se la dona? (Resposta: no, perquè no dóna vots)

El més graciós del cas és el nom de l'invent: "Operació Gàbia"; amb això, no vull saber si el que s'inventa els noms és becari, se n'ha anat a Marina d'Or a passar l'estiu o és un catxondo, però a mi no em fa gens de gràcia. Els mallorquins vivim tancats dins moltes gàbies: ser una illa converteix sortir-ne en gairebé un luxe, però la gàbia d'Espanya ens fa més mal, econòmicament, política i cultural.

En això darrer, pensava que ETA, aquella gent que diu que lluita per l'alliberament social i nacional de les set províncies del País Basc, tenia sensibilitat per la resta de nacions sense estat com la nostra (la catalana). També pensava que tenia en compte el compromís, signat a Perpinyà el 2004, que no actuarien a Catalunya. Pensava malament, perquè una de dues, o s'han passat per l'entrecuix l'acord amb en Carod, o per a ells Catalunya són les quatre províncies. Trist exercici de patriotisme.

Actualització: han hagut de caldre dos morts perquè véngui Antonio Basagoiti, del PP basc, a Mallorca i digui quelcom semblant a: "Estos son malos. Los vascos son buenos, son españoles y quieren vivir en paz". No cal dir que sobra.

139. Pròxima estació: Europa

2009-06-01T18:02:00.003+02:00

Dia 7 de juny, diumenge que ve, tenim una cita a les urnes. Hem de votar la gent que ens representarà a Europa; una Europa que decideix el 70% de la nostra legislació. No trobes que hem d'enviar la gent que defensa els nostres interessos com a catalans? Votar Junqueras és exercir el vertador vot útil de l'independentisme català, i també del gallec i del basc.

Rebutja imitacions!

Decideix-te!

138. Qui ha parlat de república?

2009-04-13T01:04:00.004+02:00

1931

Ja se sap que els matinets d'abril
són lleugers com una carícia.
El pare va arribar capcot amb el diari,
escridassà els germans.
En el dinar ningú no motava:
"sí", "no", "pentura"...
I ullades tristes i soroll de culleres.
Cap al tard
la mare va encendre una animeta
davant l'estampa de la Beata.

En el carrer hi havia una micona de festa.

Josep M. LLOMPART

Dia 12 d'abril de 1931 hi hagué eleccions municipals. A una quarentena de capitals de província hi guanyaren el conjunt de forces polítiques de caire republicà coalitzades arran del Pacte de Sant Sebastià. Aquest fet provocà la fugida d'Alfons XIII i la instauració d'una segona república amb un poc més d'èxit que la primera. Tots recordarem el discurs de Francesc Macià proclamant la República Catalana; però, què va passar a Mallorca?

En el carrer hi havia una micona de festa, i prou. I no ha canviat gaire. Mallorca era aquell fals petit paradís on la gent vivia aborregada, on les velles queanaven a missa i en sortir-ne anaven en massa a votar el partit conservador. Després ens posam les mans al cap i ens demanam com el PP pot treure tants vots. És increïble que el gruix de població immigrada dels anys 60 i 70, de llengua castellana, però mentalitat progressista no hagi canviat la tendència. Crec que, com al País Valencià, potser no van a missa, però van al bar a prendre el cafè amb llet i, en sortir-ne, van a votar en massa al PP. Mallorca segueix sent aquell fals petit paradís on la gent viu aborregada, on les velles que encara queden van a missa i en sortir-ne van en massa a votar el PP, i on la majoria, encara que militi a CCOO, es passi mitja vida treballant als hotels subvencionats per nosaltres i hi hagi crisi econòmica, es queixa però no fa res per canviar.

137. El món ha tornat boig

2009-04-09T13:25:00.004+02:00

Hi ha coses que penses que no és possible que hi hagi tanta estupidesa humana oerquè això sigui possible. Començarem amb dimarts passat: Zapatero ha tornat boig. En primer lloc, ha posat una tirititera del món de la cultureta progre sociata de la corda d'Ana Belén o Joaquín Sabina: Ángeles González-Sinde, una graaan defensora d'Internet, de la seva innovació, i de la llibertat d'accés a la cultura per part de tothom. I per a més desgràcia, defensora del Manifiesto. En segon lloc, es carrega el ministeri de Ciència i Innovació i la buida de contingut, en reincorporar Universitats a Educació. Pensava que la solució a la crisi era invertir en R+D+I, però veig que encara som al país del totxo i de la pandereta.

136. Amb l'església hem ensopegat...

2009-03-27T01:42:00.004+01:00

Bloguejant pel món he arribat a un tema d'actualitat: la reforma de la llei d'avortament, que preveu l'augment del període d'execució d'aquesta pràctica, 14 setmanes, sense impediment; i més si és per motius justificats de salut. Clar, hem de recordar que vivim en un dels estats més retrògrads d'Europa, Ejpaña [la ñ es veu bé, no?] i tenim una Conferència episcopal que pretén ser la renaixença de la Inquisició, una emisora amb el 8% d'odi en l'escala Ràdio Ruanda (Joan Tardà dixit) i un borreguisme nacionalcatòlic que fa portar llaços blancs a les processons. Tanta beneitura evidencia el fracàs manifest de l'educació sexual en aquesta sacrosanta nación, i de l'educació en general. També es fa palès la podridura social que suposa tenir uns capellans que diuen de tot menys missa al poc personal que no els ha fuit encara. Quan estaran legitimats els capellanets i els peperos per parlar de l'avortament si el seu sou els permet comprar una dida, condemnant a les pobres adolescents de 15 anys que, per culpa del seu odi envers el comdó, han d'arruïnar la seva vida per portar la vida? Justament aquesta vida que han negat a 17.000.000 africans, que han mort per la sida.

135. Es pot ser d'esquerres i no dogmàtic?

2009-02-17T16:13:00.002+01:00

Aquesta frase la vaig escriure fa un parell de dies al Facebook. I ho seguesc manifestant ara. Com vaig afirmar fa una sèrie de mesos, per a mi no existeixen els etiquetatges polítiques. Tot i que, la paraula que em defineixi sigui socialdemòcrata, no vol dir que difereixi en certs aspectes. Però això tant se val ara. El que volia saber era si hi ha algú en el món que cregui que el futur no passa per dictadures del pensament únic proletari i demagogues ni per la barbàrie de la dreta que, en temps de crisi roba i posa recursos en safata als pobrets empresaris de l'hosteleria.

134. Canviar-ho tot una mica perquè tot segueixi igual

2008-11-12T22:19:00.003+01:00

Aquest seria un bon títol per parlar sobre el que denominam "mecanismes de compensació", és a dir, en una situació d'opressió social, concedir un marge compensatori beneficiós per a l'oprimit, perquè —diguéssim— se senti "còmode". No cal dir que, si el que pretenem és eradicar tota opressió d'aquest món, no hauríem de caure en aquest parany, tot i que ens paregui —fins i tot a l'oprimit!— ofensiu. Perquè l'ofensa més dolorosa és la que no es veu.

Per una banda, podem trobar mecanismes aplicats a l'opressió de la dona. Si sou dones, molt segurament us hauran dit allò de les dones primer i, tot seguit, us deixen passar en travessar una porta i, de ben segur, us haureu sentit agraïdes. Error gravíssim! No tan sols ho fan distinció per raó de gènere, sinó que —supòs que més compartit entre gent gran i heretat per (mal) costum entre gent jove— us consideren encara com a "el sexe dèbil". Això és molt perillós, perquè, malgrat la societat "moderna" d'avui dia, aquest costum està molt interioritzat i és difícil de desprendre'ns-en. Ho dic perquè a mi m'ha passat, i amb dones feministes!
Dones d'aquest món, ofeneu-vos si us discriminen; i ofeneu-vos el doble si ho intenten dissimular així.

Per altra banda, trobam mecanismes de compensació lingüístics. En aquest país/nació/patata, que anomenam Catalònia (Països Catalans), on —no cal dir-ho— ens oprimeixen el castellà i el francès, el discurs dominant d'ambdues llengües, quan trepitgen territori de batalla, solen concedir petits tocs de caràcter folklorístic o pseudopatriòtic perquè l'oient, en procés de conquesta mental, degusti i gaudeixi d'aquests petits caramels enverinats situats dins un camp de mines. El pitjor de tot és que els més conscienciats lingüísticament hi cauen en aquest parany, perquè, encara que tengui gust a "lo nostro", no és "nostro".
El missatge és clar: és obligatori rebutjar aquests mecanismes. En castellà hauríem de dir "Cortes Valencianas", "Parlamento / de Cataluña", "Islas Baleares", "Castellón", "Valencia" i "Alicante". Si ens agafa un sentiment de traïdoria, matem-lo, i fem servir aquests mots en català en textos en català, lluitant per ampliar el seu ús; dir-nos el que és nostre com ho diem nosaltres.

133. Reivindicació del Nesquik

2008-10-08T17:01:00.002+02:00

Sempre s'ha dit que el món es divideix en dues parts, des de molt antic: el cel i l'infern, el bé i el mal, els rojos i els blaus, el blanc i el negre, etc. I de la mateixa manera que el nostre país es divideix entre els defensors del "per + infinitiu" i del "per a + infinitiu", ha exisitit sempre la pugna entre els defensors del Cola Cao i del Nesquik.

Mentre jo mateix i, per posar un exemple, en Joan, som uns defensors del Nesquik, un cacau instantani, deliciós i que es pot prendre igual de calent com de fred, que sempre es dissoldrà i del qual no escopirem pols, hi ha gent ~~insensata~~ intel·ligent com n'Anna, que prefereix prendre Cola Cao, un pols que només serveix per fer pinyates i esnifar-lo. Però malgrat aquests grans defectes que ofereix aquest producte, vull confessar que els pots de Cola Cao són molt útils per una cosa que saben fer molt bé els del PP: amagar-hi la pasta que pugueu robar dels ciutadans.

Provau-ho! Digueu adéu a la crisi! A Antònia Ordinas li va anar bé -fins ara, és clar-. Enterrar un pot de Cola Cao amb els nostre doblers. S'ha acabat bussejar els fons marins, portar pesades càrregues d'aire comprimit, riscos de quedar atrapats sota l'aigua. És molt senzill trobar tresors del segle XXI: només cal un detector de pots de Cola Cao i estar devora la casa d'un dirigent del PP.

132. No us fa vergonya?

2008-09-19T20:40:00.003+02:00

La premsa illenca publica avui que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJB) ha reclamat al Ministeri de Justícia que enviï un tercer fiscal anticorrupció amb l'objectiu de descongestionar la Fiscalia Anticorrupció.

-CAS ANDRATX

-CAS CAVALLISTES

-CAS TURISME JOVE

-CAS SON OMS

-CAS RODRIGO DE SANTOS

-CAS PALMA ARENA

-CAS PLA TERRITORIAL DE MALLORCA

etcètera

Ser ciutadà de les Illes Balears hauria d'esser motiu d'orgull, però davant això, no us fa més aviat vergonya?

PD: pegau una ullada al meu nou blog professional: Digui oiga.

131. S'acaba l'agost

2008-08-31T21:59:00.002+02:00

S'acaba l'agost, feixuc i mandrós, com diuen, i demà comença el setembre: els nins tornen a escola, els adolescents a l'institut, arriba l'11, el viatge a Barcelona, les hòsties de la CAJEI, el final de les vacances.

Etcètera

130. "Adiós que mañana tengo que levantarme porque hay que levantar España"

2008-08-02T00:46:00.002+02:00

Això és el que deia ahir la meva mare quan s'acomiadava de la família a un sopar familiar. No és cap frase feixista, perquè no és feixista, és espanyola. Sort que té un fill que demà no fotrà ni brot en tot lo dia perquè el que vol és enfonsar Espanya.

Jo no sóc espanyol. Ho podria haver estat perfectament si no m'hagués adonat que estic oprimit perquè no vull ser com ells, perquè em miren malament quan els dic que estudiï català, que en Mallorca se habla en mallorquín y se nos impone el catalán quan només has parlat castellà en ta puta vida o perquè la Conselleria d'Esports i Joventut de la teva comunitat autònoma està en fallida tècnica i esperam un conveni ferrioviari en candeletes i posant amb una cara d'agraïment infinit a una cosa de justícia en un país normal

Mentrestant, a Extremadura els diners els plouen, diuen que són pobres, però tenen el TRIPLE (quant a taxa) de funcionaris que a les Illes Balears, autovies GRATUÏTES que no transita ningú, ORDINADOR per CADA alumne (als Països Espoliats, un ordinador és un objecte de luxe), a Extremadura, la paraula BARRACÓ no existeix, etc.

Per això no entenc aquesta polèmica dels nins extremenys. A Espanya no tan sols se censura la llibertat d'expressió, sinó que també es denuncia aquells que diuen la VERITAT!

129. Un estiu sense horitzons

2008-07-23T23:56:00.002+02:00

Així vaig qualificar el meu estiu fa uns dies. Amb els amics a l'altra punta de l'illa o a la part peninsular del nostre país, no tenir res ja pendent de la universitat i la poca motivació que em susciten les coses que tenc al meu costat em desola per dins.

Mentre altres prefereixen anar de viatge, cercar el seu paradís perdut o, literalment, predicar pel desert, jo em qued aquí, a Guirilàndia, on només dispòs d'un carril bici a mig construir per poder pedalar o córrer fins quedar exhaust (deu minuts i pus, no fotem), alhora que m'hauré d'alimentar d'herbes rares i verdures (que vaig avorrir mentre era a Palma estudiant) si no vull acabar portant a la ruïna els 13 kg que tant d'esforç em va costar perdre, perquè m'agrada menjar, menjar, molt sovint, perquè sí, però això són figues d'un altre paner (i té collons que siguin precisament figues). Tot això passarà mentre no pugui tenir algú especial a prop meu.

No obstant això, estic cavil·lant-me com configurar-me el mes de setembre, si podré anar a la Diada, dia 11, a Barcelona, mentre pens si aniré a un curs que faran a València la setmana següent, Construir l'espai lingüístic personal. Recursos per a resoldre les situacions de conflicte lingüístic. No ho sé, tot això, mentre pens que l'any que ve demanaré fer el quart curs a Barcelona amb un Sèneca.

Bon estiu.

128. Feliç dia de l'orgull!

2008-06-28T15:11:00.002+02:00

LA TEORIA QUEER: Judith Butler

-Es basa en la idea que les identitats no són fixes.
[...]
-La visió binària de gènere divideix la humanitat en dos grups.
[...]
-El gènere no és una essència, sinó una performance.
-El gènere no és el que tu ets, sinó el que tu fas. Per tant, no hi ha homes homosexuals, sinó homes amb conductes homosexuals.

Aquests són extractes dels meus apunts de Teoria de la Literatura. La teoria queer defensa que la sexualitat, el gènere és un constructe social. Aleshores, aquest 28 de juny, més enllà de celebrar la llibertat dels gais, lesbianes, transsexual i bisexual, celebrem que fem amb el nostre cos el que ens vingui de gust...

...fins i tot campanyes publicitàries de les JERC, NOOO?

127. L'espurna del sud

2008-06-19T00:49:00.002+02:00

No voldria semblar carrincló ni adul·lador en excés, però sí sincer i ferm en un món on els compliments són vistos molt sovint com a contraprestació, és a dir, corrupció dels sentiments.

Passat el 25è Congrés d'Esquerra (Republicana i de Catalunya), ha arribat el moment de fer balanç: ponència aprovada amb esmenes dels crítics, informes de gestió aprovats i aprovació de l'executiva, amb la frustant caiguda de Xavier Vendrell. Fer la feina "bruta" té el seu preu. Jo encara no entenc les expressions d'alegria de certa gent en sentir el resultat de 1.288 contraris que el vetaven de l'executiva. Jo vaig marcar dotze caselles en blanc, però un de sí per a un home que, per la seva trajectòria, era imprescindible, per allò de ser un home d'aquells que han lluitat tota la seva vida.

Però més imprescindible és aquella gent que persegueix uns ideals, uns projectes, que quan ser crític està excessivament de moda s'enfronta a totes les crítiques que se li puguin fer sense moure's ni un mil·límetre i respondre amb contundència i taxativament, sobretot si ho fa a canvi de no-res, contràriament al que he pogut arribar a sentir, de boca d'ineptes que l'acusaven de voler ascendir dins Esquerra, res més allunyat de les seves pretensions.

I és més imprescindible si ho fa des del sud del nostre país, treballant per construir-ne la part més vulnerada i rebutjant el tòpic de "si ets valencianista, has de ser del Bloc" i ser conseqüent amb el que penses. Com diria el company Jordi, "Lamentablement, només hi ha una Anna", perquè és oficialista i ho diu, per això li vaig regalar aquesta camiseta*. I sàpigues et felicit per ser com ets, sense res a canvi, eh!

*

126. El superdissabte

2008-06-06T02:13:00.003+02:00

Demà és 7 de juny, el dia en què Esquerra Republicana de Catalunya celebrarà eleccions a president i secretari o secretària general. Hom en diu el "superdissabte", en analogia al procés preelectoral que ara mateix tenen els Estats Units.

Fart de tanta campanya i tantes acusacions, estic content que acabi la campanya. Jo ta tenc el meu vot decidit. Crec que el millor per al nostre partit és votar Joan Puigcercós i Uriel Bertran, a president i secretari general.

Són les persones que crec que garantiran una Esquerra forta i oberta, sense messianismes i tenint en compte tots els Països Catalans. I sincerament, els projectes que m'han cridat més l'atenció, amb simpatia i amb respecte. Quan vaig dir obertament què votaria, la gent d'aquests sectors m'ho van respectar, de la mateixa manera que ho he fet jo amb tothom, sense excepció. Llàstima que la intenció de fer un independentisme pur d'alguns topi amb la seva intransigència.

125. Una bona notícia

2008-05-17T16:35:00.002+02:00

Fa un temps parlava que era de gran importància per al nostre país la creació d'un espai comunicatiu català d'obediència pròpia per a bastir una consciència identitària pròpia en aquesta nació que junts cal que construïm junts. Cal tenir mitjans plens de crostes nacionalistes, TV3, també —amb la nova directora de la qual, Mònica Terribas, hi confiam una línia ideològica de caire nacional (català) i «sempre al servei del poble».

La bona notícia de què parlava és la reconversió de l'actual Diari de Balears, que ja duu dotze anys oferint un producte de qualitat en català i rompé el binomi premsa-castellà a les Illes Balears, en el nou dBalears, que segons es mostra en publicitat es mostrarà més modern, més interactiu i amb més frescor que mai, a partir de demà

És, sens dubte —i no em vull equivocar— una alenada d'aire fresc a la premsa i al conjunt de mitjans de comunicació escrits en català i la renovació del compromís que aquest diari manté amb la llengua i amb la societat d'aquestes quatre naus de la Mediterrània.

PD: Parlant de premsa, aquests dies hi ha una interessantíssima mostra de l'APPEC per promoure un ventall amplíssim d'oferta periodística als Països Catalans

124. Quatre projectes, dues paperetes i una decisió

2008-05-13T00:37:00.000+02:00

Els propers dies 7 i 14 de juny, Esquerra Republicana durà a terme el seu 25è Congrès Nacional i, al contrari d'altres anys, el d'enguany serà un procés tens i, lamentablement, amb un cert posat fratricida. Quatre són les candidatures que han superat els 507 avals que la Comissió organitzadora havia imposat per esdevenir com a tal: per entendre'ns, el sector Carod, el de Puigcercós, el d'Uriel i el de Carretero.

Ja ho avís, no donaré suport ni a Benach (sector Carod), ni a Carretero; perquè no els consider propers al projecte que jo vull per al partit. També avís que hi ha coses de Gent d'Esquerra en les quals no hi acab de confiar, igual ho pens amb Esquerra Independentista. Gràcies a tots aquells companys que intenten fer campanya amb una passió admirable, encara que la meva resposta sempre sigui negativa. I em sap greu si algú s'ha sentit ofès amb segons quines afirmacions, de veritat. Preferesc mirar amb criteri propi el que crec que és millor.

Però independentment del que passi al congrés —i perdonau-me si result massa sentimental—, jo, com a simple militant de base, jo no som de cap corrent en concret, sinó d'Esquerra (Republicana i de Catalunya [entenent-se com a Països Catalans]) i ara no voldria que ens duguéssim un mal record d'aquesta aventura, sinó una entesa de tots per avançar cap a la llibertat. Perquè massa bona gent he trobat a Esquerra per ara separar-nos del camí.

123. Feia un mes que no actualitzava...

2008-04-19T21:51:00.002+02:00

...perquè no em venia res al cap. Ara tampoc no em ve res al cap. M'han donat una mala notícia. Em fa mal el cor quan pens que he de tornar a començar a estimar sense tenir la persona amb qui fer-ho.

Fa un mes que era feliç i que havia obert una altra porta, que havia descobert que JO era capaç de fer coses. A dia d'avui he de tornar a començar sense saber com. Amb la confiança amb un mateix pel terra. Sense veure res en el meu desert particular.

Un consell, si em permeteu que us tracti com a amics: no sigueu autodesctructius. Estimau la persona de la vostra vida com si fos el darrer dia, no perquè sigui el darrer dia, sinó perquè podreu gaudir el màxim dels bons moments. Construïu! Construïu la vostra felicitat. Perquè ser feliç és un pas per ser lliure.

122. "Valencia en fallas"...

2008-03-19T05:20:00.004+01:00

...és com diu una de les meravelloses cançons que es poden sentir aquests dies si se us acudeix la ingenuïtat d'anar a la ciutat de València, la capital del País Valencià. Aquests són dies de falles, falleres, falleros, comissions, mascletaes, coentor i tradició patriarcal a la màxima potència.

Malauradament he hagut de sentir la cançoneta que la ciutat de València és una ciutat lletja, antiga i plena de fatxes i blavers. Evidentment, València és com és la seva gent, però no es mereix ni de molt aquests qualificatius tan barats.

Tret de les caminades profundes pels barris de la ciutat (provocades en bona part per la vaga d'autobusos de l'EMT) que ens omplen de butllofes i rascades, la meva experiència de les Falles és més que positiva. A banda de disfrutar com un boig de la mascletà, m'he trobat amb grans companys (tant d'Esquerra com d'altres formacions) i millors persones [un altre dia, graffiti de Lem_PV].

Falten tres dies més per conèixer aquest racó del meu país amb el qual estava en deute.

Valencia,
come mierda
con paciencia,
con cuchillo
y tenedor.

120. L'heroi abstencionista

2008-03-03T17:23:00.001+01:00

Us contaré la història d'un home que era molt catalanista, però era tan catalanista, que era antiespanyol —una cosa que no està gens malament—, però tan antiespanyol, que es va creure que no hi teníem res a fer, ni tan sols a emprenyar ni a reclamar —ni que sigui debades— "A Madrid, què punyetes hi hem d'anar a fer!", que aquelles eres eleccions espanyoles i no eren eleccions per als catalans.

Aquest home, va convertir-se en l'heroi de la gent que pensava que els polítics no feien res, que no farien res per la independència. Quan deia que la gent s'havia d'abstenir, la gent s'abstenia i s'omplia de goig perquè es convertien automàticament en herois de la independència i menyspreuaven força els qui preferien votar opcions del país "Colonitzats! Espanyols! Botilflers!".

Arribà el dia de les eleccions i guanyaren el del país veïnat, tots dos; i els de la nostra terra perderen força. Llavors, aquests herois indepe-abstencionistes varen trobar a faltar els numerets de parlar en català al Congrés, de despenalitzarles injúries a la monarquia, el seu intent de control, la pronúncia de la paraula "república". En aquell moment un d'aquests herois es trobà un votant convençut i quan li parlava que enyorava aquells espectacles, el votant li digué:

"Fote't"

El 9-M Girona i Lleida lliures de PP. El vot útil: ERC

119. 1, 2, 3, sus!

2008-02-22T02:12:00.003+01:00

Avui comença la campanya electoral, un període de quinze dies en què —en aquesta ocasió— els dos partits de torn s'acusaran mútuament de nosequè, ens prometran tantes coses que no faran i ens bombardejaran amb les cares dels líders retocades per ordinador.

Avui analitzaré certs lemes de campanya (o de precampanya).

PSOE (té 13 lemes):

"Podemos llegar tan lejos como queramos": Esper que no sigui amb l'AVE.

"Vivimos juntos, decidimos juntos": Vivimos juntos, decido yo. Me da igual los intereses de las regiones.

"Porque lo estamos consiguiendo": Enganyar i emprenyar els catalans, segur.

"Somos más": Som més què?

"Por todo lo logrado": Agraïm-li al PSOE les retallades als estatuts i la seva Appanya Ploral.

i encara n'hi ha més.

PP

"Les idees clares": tocar els collons, tocar els collons i tocar els collons; tres idees ben clares.

"Con cabeza y corazón": És el que ha de tenir un català per no patir un estat de xoc en escoltar Rajoy.

És molt negativa la típica estratègia del PSC de que ve el llop, patètic. Prefereixen ficar la por al cos que mostrar el seu programa electoral. Tanmateix, el PSC només és una marca.

118. Encetam el blog de campanya

2008-02-08T02:04:00.000+01:00

A ningú se li escapa —bàsicament pel bombardeig informatiu diari— que el proper 9 de març hi ha eleccions al Parlament espanyol (Congrés de diputats i Senat) —que quina mania a dir-li eleccions generals!— i al Parlament d'Andalusia. És obvi que a l'Espanya profunda, i també a les requiones, la disputa serà Rajoy o Zapatero, i pus més. A les Illes Balears també. Només les CA de Catalunya i del País Basc se surten de l'esquema bipartidista.

Quan dic això, pens que és inútil que us presenti quins seran el candidat a diputat i els candidats a xotets de corda.

Candidats a diputat al Congrés de diputats espanyol

Es notarà que com a militant d'Esquerra Republicana, doni suport a Unitat per les Illes —sigui perquè sigui del partit que som o perquè tenc un megatira a la dreta del blog. Unitat és una coalició formada pel PSM, Unió Mallorquina, Esquerra Republicana, Entesa per Mallorca i els Verds de Menorca. El candidat al Congrés és l'històric dirigent del PSM Pere Sampol —a l'esquerra—, amb Catalina Torres d'Esquerra d'Eivissa com a número 3. Al Senat, els candidats són la republicana Helena Inglada i el batle de Vilafranca, Jaume Sansó, d'Entesa per Mallorca.

Candidats a xotets de corda al Congrés de diputats espanyol
Definirem com a xotets de corda aquells diputats de partits d'obediència estatal que ens vendran la moto que vetllaran pels interessos de les Illes Balears i el que faran només serà el que digui Zapatero o Rajoy.

PP. El Partit Popular torna a presentar Maria Salom com a corresponsal a les Illes del hooliganisme i de la dreta més cavernícola i anticatalana que es respira a la dreta espanyola. Aquesta legislatura ha estat portaveu adjunta del Grup Popular al Congrés i ha estat cèlebre per, entre d'altres coses, fer el senyal de portar unes manilles quan varen explusar el personatge maleducat per antonomàsia de la dreta postfranquista rància, Vicente Martínez Pujalte, quan increpava un diputat quan parlava, propi de la democràcia; és a dir, dóna suport a la mala educació i al trencament d'unes normes mínimes. Trist

PSOE. I després ens trobarem amb el PSOE. L'altre personatge del circ presenta Antoni Garcies, senador durant molts anys i conseller de la Presidència durant el primer pacte, com a candidat a traductor al català balear —només aquí, si és que ho arriba a fer; mai al Congreso!— i seguir les passes que va fer Antich quan era diputat al congrés. Vaja, res! Un altaveu humà de Zapatero.

EU. Poca cosa podem dir d'ells quan en una entrevista a Vilaweb, Isaura Navarro va dir que es va veure forçada a oposar-se a la presa en consideració del Pla Ibarretxe. Federalistes de boqueta!

Per acabar, us enseny el video de campanya d'Unitat per les Illes, que avui han penjat en el seu canal de youtube, disfrutau-lo.

117. Canvis al blog!

2008-02-05T01:49:00.000+01:00

Ja ho diu la frase: renovar-se o morir. Ja era l'hora de renovar aquest blog! És un canvi rutinari, que no comporta cap canvi substancial: només canvien els colors i la capçalera, que ara esdevé més animada i colorida. De la mateixa manera, he afegit unes quantes prestacions més: un widget de Twitter, els blogs més interessants del meu entorn amb Feevy, vídeos xulos amb música i més bàners. Em sap greu per vosaltres si us molesta que hagi llevat el rellotge —paciència! Si no en teniu, comprau-vos-en un al senegalès del mercat o al xino més proper al vostre domicili…—

Trobava que l'anterior disseny era potser massa monòton i avorria un poc. Ara pretenc revifar el blog i alegrar-lo, sobretot ara que vénen eleccions i el gènere s'ha d'exposar, net, atractiu i polit.
D'altra banda també, canvia d'adreça —en breu— que serà, en comptes de vagit.blogspot.com, serà joseparias.blogspot.com, i també de títol. Deixaré de fer vagits en la nit per mirar les coses amb ulls baleàrics, des d'aquesta terra que no calla, encara que véngui Claudia Schiffer, Jaume Matas o DJ Juanka “Porquenotecallas”.

Passau i veieu, participau, criticau, visitau els enllaços dels companys de les JERC i d'altres formacions, que s'ho mereixen. Perquè és una finestreta oberta al que jo som.

116. Felicitats, Jaume

2008-02-02T19:05:00.000+01:00

Molts d'anys i bons, rei pare de tots els catalans (i aragonesos). Avui fa vuit-cents anys que vares néixer a Montpeller, una ciutat de la veïnada Occitània. Quedares orfe de pare. Et dugueren a Montsó i allà et feren rei. Com a ton pare, a tu t'agradaven molt les dones; tot i que et casares amb Elionor de Castella, tengueres mil i una aventures amb femelles diverses i, conseqüentment, una munió de fills il·legítims.

Per als principatins ets un rei qualsevol, un de la llista; algunes de les seves llegendes fins i tot et ridiculitzen. Però per a valencians i mallorquins, ets el rei que feres de les nostres terres dominis de la cristiandat —i de la catalanitat, encara que dolgui als blavers—, sota el penó quatribarrat i l'emblema de Sant Jordi, on en les llegendes ets un heroi exemplar i ben respectat. Podries haver tengut Múrcia però eres tan excessivament amable que el cedires als castellans, tant se val ara!

De les teves proeses en vares escriure una obra, una crònica, el Llibre dels Feits, amb el qual els teus súbdits gaudien de les teves aventures i desventures a Salou, al Pantaleu, a Santa Ponça, a la Real o a la porta de la ciutat de Mallorca a l'actual carrer de Sant Miquel. A més, tengueres fills, un dels quals Jaume II, rei de la corona de Mallorca. Llàstima que el tergiversin cada 12 de setembre.

Jaume, moltes felicitats i disfruta de Poblet.

Llegiu més sobre Jaume I
I avui CampsNal 9 emet a les 21:45 un documental de la Universitat de València sobre la figura del rei En Jaume.

115. D'unitats, campanyes, atiar-focs i altres històries

2008-01-29T01:56:00.000+01:00

Sobretot, perdonau que hagi estat quinze dies sense dir ni mu —a mi en Joan Lliteres me mata!—, però entre l'escassetat d'idees interessant, l'adveniment de l'època d'exàmens i la mandra crònica que m'ataca a cada moment és on rau la causa d'aquesta deixadesa. Només us puc dir que estic pensant a canviar una micona el blog i fotre-hi quatre bajanades.

En aquestes dues setmanes han passat moltes coses: l'inici de la caminada d'Unitat per les Illes cap al Congrés espanyol arran de l'aprovació per part d'Esquerra i la designació de Catalina Torres com a candidata d'Esquerra al Congrés —3a i per Eivissa—, Esperança Mateu per les JERC —1a suplent— i Helena Inglada al Senat. Felicitats i feina!

D'altra banda, han passat les festes de Sant Antoni, les de Sant Sebastià —amb un aTIÀr FOC, que ahir repetí IB3, que em semblà mitjanament bé, perquè a mi, com la música en directe, no hi ha res, i, de fet, fou el millor—, l'inici de la precampanya electoral i una notícia que m'afecta de prop i positivament: l'entrada en vigor de les noves tarifes del servei ferroviari, que ara seran més barates, una lliçó que hauria de prendre Renfe, sobretot per al sector més perjudicat de la societat, el jovent.

114. Sant Antoni, una festa per fer poble

2008-01-15T18:25:00.000+01:00

Avui us escric des de l'Aulari de la Universitat, tot esperant que arribi demà i poder anar al meu poble —que, com tothom deu saber ja, és Son Servera— a celebrar una festa que, com cada any, se celebra dies 16 i 17 de gener de cada any la festa de Sant Antoni, una festa ben antiga, fins i tot amb orígens pagans que, tot i que varia segons els pobles, té uns denominadors comuns: pa amb sobrassada, foguerons, beure i gloses. A la Pobla, la de Sant Antoni és la festa per antonomàsia, per no dir que és de les més importants. En segon pla hi ha el Sant Antoni d'Artà, ple de festa des del matí de dia 16 i amb la lectura de l'Argument, i també el de Manacor, igualment sonat. Muro, Pollença, Son Servera, així com la resta del Llevant de Mallorca.

Les festes populars, tant les d'estiu com les d'hivern, han tengut i han de tenir uns objectius clars: a banda de esplaiar-se i gaudir i aprofitar i fer ús dels fruits del camp (o de la mar), també han de servir per cohesionar un poble. D'això, tant els poblers, com els artanencs o els manacorins en saben bastant. És totalment impressionant veure tot un poble abocat a una festa, un dia en què les diferències s'esvaeixen i, segons quin poble, el batle és un més entre la multitud.

Per contra, i parlaré més en general, a Son Servera hi ha un problema bastant greu i al voltant del qual s'hauria de fer feina, la despersonalització. A cada moment que passa, el poble es descohesiona més, s'allunya i cada vegada és més difícil "fer poble". Per combatre això, es va provar per peatonalitzar la plaça de Sant Joan, però... clar, si hi deixam passar cotxes, hi posam pilons i la infestam de terrasses, quin gust hi ha de passejar pel centre? A més, la perruqueria de la plaça se n'ha anat al carrer major. Sembla que l'Ajuntament no s'adona que revitalitzar la plaça com a centre neuràlgic del poble el cohesiona i l'enforteix. Socialment també aniria bastant bé. Vaig estar a Alcúdia fa estona i fa gust de passejar-hi. Seria un bon exemple.

113. Bones notícies

2008-01-08T22:50:00.000+01:00

Tots aquells illencs que apostàvem per la unió dels partits que no depenen de Madrid —que és el que importa— estam d'enhorabona: el PSM s'ha afegit a la coalició nacionalista. Amb un poc de sort i si ens ho curram bé potser tendrem en Pere Sampol al Congrés espanyol i a la fi, una veu que parla des de les illes i no des de Madrid!

Es veu que la decisió del PSM d'alinear-se amb UM, Entesa per Mallorca i Esquerra no ha agradat ni a les seves pròpies joventuts —hom ja m'ho va mostrar dia 30 intentant desacreditar el socialisme de les JERC amb el pretext que Esquerra arriba a enteses amb UM; com si no ho hagués fet el PSM!— Però a qui més li ha molestat l'entesa és a Esquerra Unida, que veu com no podrà evitar un fracàs que es preveu generalitzat. Ara EU pretenia quedar com a la salvadora de les illes i fer veure que era més nacionalista que UM. Sé de sobres què és UM, però també sé de sobres què és EU: un partit que a Son Servera va boicotejar una "coalició progressista", el partit d'Eberhard Grosske, de Manuel Cámara —director general d'Integració [a Espanya, per descomptat, venint d'un home que no s'ha dignat a usar la nostra llengua, que tant diuen defensar]—; el partit que disfressa de federalisme el mateix espanyolisme ranci del PP i del PSOE (en tenen un bon historial), etcètera.

Ja he bordat prou avui, i li desig una prompta milloria al meu company Joan Lliteres, que es veu que li ha pegat EL grip. Esper que no sigui causat per una crosta nacionalista.

112. La carta als reis... d'Espanya (i etcètera)

2008-01-06T19:45:00.000+01:00

Senyors Juan Carlos i Sofía,

Som un ciutadà de l'estat del qual vostès són caps. Els he sentit sovint dir, repetir i vomitar que el vostre estat és molt democràtic, que vivim en democràcia i tot és pau. Si és així, com és que vostès són dels pocs càrrecs que no han passat per les urnes, per la democràcia?

Vostès, que teniu un gran do de la paraula —ja que només feis que parlar, a banda d'esquiar, anar en iot i fer "campamentos", i que no teniu la necessitat de fer feina, ni de pagar la hipoteca, ni fer cua a les autovies, aeroports, etc., ni anar amb Rodalies Renfe, etc.—, sabeu triar sàviament les paraules per muntar un paisatge utòpic en el qual situar les seves gestes pacificadores, constitucionals i democràtiques, sabríeu conjugar les paraules per dir-vos que només sou que successors nomenats a dit pel senyor Francisco Franco i que s'ha de dubtar que portàssiu tanta pau al món.

Si és així, com és que he de témer d'anar a la presó per escriure això, una "reial" crítica? Per què hi ha gent que ha estat processada per cremar paper i tinta o per dibuixar unes relacions sexuals "reials"?

No em puc imaginar com és que hi ha gent encaparrada en donar-vos suport, si no heu fet mai res per ells. És que me'n faig creus. Per això, i per molt que la meva paraula xoqui contra el mur de la ignòrancia, deman als vostres homòlegs d'Orient que l'any que ve ens dugui la República, i millor que sigui catalana.

Jo no som súbdit de cap rei.

111. Bon any dos mil otx

2008-01-03T00:35:00.000+01:00

Estic bé. Però aquests dies he estat boig. Fart de l'SFM, de Palma, d'anar a peu, etc. Amics, companys, lectors, us donaré un consell: no us deixeu MAI les claus de casa a DINS de casa, sobretot si amb les claus hi va també el mòbil! I menys sí és per Nadal! Sí, em vaig deixar les claus del pis de Palma a dins dia 31! Sort que vaig anar a Sineu —per anar a una manifestació curta i a la qual vaig arribar tard— i vaig trobar-me en Joan Llodrà i vaig fer unes telefonades de rigor, i tornar a Palma.
Pitjor va ser dia 1, dia de Cap d'any, on SFM, dependent del Govern d'aquesta grandíssima comunitat feia serveis mínims magnànimament publicitats (ironia) i ens deixava al Llevant amb quatre irrisoris serveis. El resultat és que vaig haver-me d'esperar quatre hores per a agafar un tren i sis per arribar a Son Servera.

Per sort ara som a casa, ben tranquil.

Aquest cap d'any va estar precedit, com és habitual per la celebració de la diada de Mallorca, el 31 de desembre i la manifestació de dia 30, acompanyats d'una gran comitiva de membres de les JERC de Barcelona. Abans hi havia el dinar d'Esquerra, enguany celebrat a Bunyola, que va comptar amb la presència de Joan Puigcercós. Com deia, després manifestació, concert, paradeta, i Pinzell. Resultat, alegria a les quatre del matí en arribar a ca meva i deixar les claus allà on me pegà —m'enteneu, oi?

I l'endemà, dia 31, a partir de les nou, vàrem celebrar el Cap d'any, els jerquis barcelonins, en Pau i jo mateix, amb un sopar auster, vi, cava, tot veient l'APM i Polònia. Tot seguit ens anàrem a Cort a sentir (malament) les campanades. Després Pinzell, Populart i a cases, a dormir en terra, sort de les mantes.
Dia 1 vaig acompanyar els jerquis al port i me'n vaig acomiadar.
N'Alba (em/ens) va agrair l'hospitalitat. Jo, personalment, us agraesc haver passat aquests dies amb mi i amb tots nosaltres, fills d'aquesta terra que desperta

Diana, Pau, Ferran, Joaquim, Jordi, Alba, Andreu... i Jordi, Edu, Àlex i Bruno...
A tots, gràcies per ser testimonis del millor cap d'any de la meva vida

110. Ai, amic Joan!

2007-12-19T13:43:00.000+01:00

Amic Joan, has vist aquest matí l'excel·lent notícia apareguda al Diari de Balears, en què els joves del PSM no volen que "els grans" vagin amb UM a les pròximes eleccions al Congrés espanyol —mai no entendré aquestà dèria, fins i tot entre sobiranistes, de dir "eleccions generals, ja en parlaré—?

Quina alegria, Joan, quan gent del PSM —que hem de recordar que forma part del pacte de centreesquerra, de la mateixa manera que UM (i nosaltres)— digui que del partit de l'"ex"princesa no en vol ni sopes. Diuen que les propostes d'UM són a "anys llum" de les del PSM, que volen una aliança per a la construcció nacional —és la mateixa que la meva?—, que en Miquel Nadal és de dretes i espanyolista…
I jo et vull demanar, com es pot fer això amb Esquerra Unida? Potser hem de recordar que Esquerra Unida no és un partit nacionalista, que és el partit de Manuel Cámara, un patriota defensor aferrissat de la causa catalana i que parla un català excels. La mateixa Esquerra Unida que vol unes Illes Balears comunistes, però que siguin una regió d'Espanya. La mateixa Esquerra Unida que té dins el senyor Grosske, que serà d'esquerres, però és tan espanyolista com .Miquel Nadal.

Em fa la impressió que part del PSM està cegament enamorat d'Esquerra Unida, tant, que fins i tot creuen que poden triomfar junts. Amb Esquerra Unida, baixam tots: el Bloc en va ser una bona mostra; el Compromís pel País Valencià, el paradigma ideal. Crec que hem d'apostar per una veu a Madrid sense lligams.

Salut!

109. Tornam al Llull

2007-12-17T22:44:00.000+01:00

Avui he vist per la premsa una bona notícia per a les nostres illes: el Govern balear reingressa a un lloc on mai no havia d'haver-ne sortit, l'Institut Ramon Llull. El Govern de les Illes Balears, la Generalitat de Catalunya i el Govern d'Andorra han acordat refundar aquest institut, que serveix per promoure a l'exterior la llengua i cultura catalanes, però ara no només des d'un govern, sinó des de dos governs autonòmics i un d'estatal.

Llàstima que un dels actors necessaris en aquesta obra no hi sigui present, la Generalitat del País Valencià, i en dic el govern, perquè el País Valencià, com la resta de la nació, sempre hi ha estat present, al Llull. Malauradament, al País Valencià, fa 300 anys li varen robar l'ànima i avui dia no li n'han tornat ni que sigui una part. Però tot canviarà, com va dir en Carod, "quan la Generalitat Valenciana sigui valenciana". Ara per ara, tancant TV3 i menyspreant tots els ciutadans valencians que no parlen castellà, el govern de Camps només demostra que és al capdavant d'un govern regional que ofrena noves glòries a Espanya.

Malgrat que a alguns els cogui, aquest acord signat avui és una manifestació clara de Països Catalans. Quan hom diu que els Països Catalans són una entelèquia, una invenció, una crosta, etc. ha de saber immediatament el que significa aquest acord, el que duu a dins, el text, la textura i el context. Si no ho entén, que s'ho faci mirar.

108. Fins ara, TV3

2007-12-10T01:20:00.000+01:00

Me n'assebent per part de n'Anna: el govern valencià ha tancat, amb nocturnitat i traïdoria, el repetidor de la Carrasqueta, el mateix pel qual la gent patriota del País Valencià barraren el pas als funcionaris que intentaren censurar una de les poquíssimes veus en català al sud del nostre país, les emissions de TV3. I en dies, fins i tot hores, aniran a pels repetidors de València i Castelló.
Una televisió que, tot que ara no passa pels seus millors moments en l'àmbit del catalanocentrisme, insultada pel diputat del PSC-PSOE Joan Ferran, amb crostes o no, "la teva" ÉS una televisió en català i catalana, i per això la Generalitat valenciana, amb Francisco Camps al capdavant, ofrenant noves glòries a Espanya, va sentenciar que una part dels valencians no podien gaudir en llibertat d'una televisió en la seva llengua, en el seu valencià, el català de tots.

Aquesta batalla l'hem perduda, però no ens hem de posar tristos, per què? Hem de reclamar el que és nostre, treballar per crear un espai comunicatiu català, que hi hagi democràcia d'una vegada per totes al levante feliz, i a llarg termini, que la Generalitat de baix sigui valenciana i deixi d'ofrenar glòries. Perquè ens hem de negar a dir en rodó Adéu TV3, sinó fins ara, TV3, perquè un dia o un altre tornarem a vèncer.

Cal dir que Acció Cultural del País Valencià ha de pagar una multa de 300.000 euros per haver-se negat a tancar els canals de la CCRTV. Per ajudar l'entitat a sufragar la multa, el pintor Antoni Tàpies ha cedit una obra original, de la qual se n'han fet litografies, per a aquella gent que aporti 10 euros. Ja s'han implicat a la campanya entitats com l'Institut d'Estudis Catalans, partits com el Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa per Catalunya o Esquerra Republicana de Catalunya, així com ajuntaments d'arreu dels Països Catalans com Costitx, escoles, instituts, etc.

Potser el PP valencià talla la llengua a la llibertat d'expressió perquè sap que 300 anys després vencerem i se n'aniran per on varen entrar.

El mal se'n tornarà cap a Almansa. Visca el País Valencià lliure!

107. Perquè després diguin que de socialista no en tenc res...

2007-11-28T23:03:00.000+01:00

Va, després de molts dies, i que en Xisco —una bolivariana gran persona— m'instàs a actualitzar, tornem-hi.

Jo, després de pensar-ho força, vaig determinar que la ideologia d'una persona no es pot resumir, ni de molt, en una sola paraula. Certament, hi ha molta gent que s'autodefineix socialista, socialdemòcrata, ecosocialista, etc. amb una felicitat enlluernadora quan potser no sigui del tot tot cert. Sovint caiem en la temptació de creure'ns el que aquella paraula ens mana fer. No! No caiguem en etiquetes; siguem lliures de pensar el que ens roti.

Això ho deia perquè aquests dies el Consell de la Joventut de les Illes Balears organitza un cicle de conferències sobre l'espai europeu d'educació superior (EEES), conegut popularment com el Pla de Bolonya. D'aquest pla, del qual, crec, es parla poc, malament i alarmadament. Evidentment té contres, però també avantatges. Però d'això cal parlar un altre dia. Però, amb el fet que l'alumne ha d'anar a cercar les fonts directament, vaig "denunciar" la manca de fons bibliogràfic a la Universitat de les Illes Balears, però sobretot per la permissivitat que ofereixen al PDI a l'hora de fer préstecs. Al meu parer, concedir la possibilitar d'emportar-se cent títols durant un any, mentre que als alumnes només concedeixen cinc títols per a set dies, fa molt que pensar. Veure al catàleg bibliogràfic obres que no es tornaran fins l'any 2008 fa ràbia, bàsicament perquè: un, el PDI no sol demanar almoina, no li cal; dos, els perjudicats, com sempre, els estudiants. Per tant, un sindicat d'estudiants de veritat ha d'exigir la moderació d'aquests privilegis, perquè els llibres de la biblioteca són per als qui no se'ls poden comprar.

Reprenc el tema del primer tros per dir que, pel fet de militar a Esquerra i a les JERC, no tenc cap etiqueta. Bàsicament perquè m'agraden coses d'una teoria i coses d'una altra. Ni m'agrada que existeixin escoles privades —de l'opus o Walt Disney— ni m'agrada el populisme de cert personatge farcit de per allà les Índies. Jo només vull que ningú li prengui el pèl a ningú.
A mi, que no em diguin que per militar on milit no en tenc res, de socialista!

Anau al llit, que és tard, pulputistes!

106. Crònica de l'assemblea d'Esquerra Illes Balears i Pitüses [i altres històries]

2007-11-18T00:42:00.000+01:00

Després d'haver estat un cap de setmana al congrés nacional de les JERC, després d'aquesta setmana –lectivament pèssima, per a mi– arribava el cap de setmana, i la possibilitat de tornar per fi a ca meva, a Son Servera. Però abans d'arribar-hi, em vaig passar per una conferència d'Esquerra de Manacor, en la qual hi participaven membres del PSM, d'UM, d'Entesa per Mallorca i d'Esquerra i que tenia el títol "Mallorca. Països Catalans. El camí cap a la sobirania". El més destacable del debat fou, i sense que sigui res d'escombrar cap a casa, la intervenció de Bernat Joan, que venia a dir que, econòmicament, els Països Catalans tenen estructures en major o menor grau sòlides i només calia l'articulació política, com també contà una anècdota d'un empresari eivissenc que, si Catalunya esdevengués independent, «caldria fer comptes».

Anam a allò que volia anar, avui de matí, hi ha hagut assemblea de militants d'Esquerra-Illes. Semblava que fos una qualsevol, però, per a mi, era la primera com a militant d'Esquerra, i amb carnet!
No parlaré gaire del que s'ha parlat –no he vengut a esbombar-ho tot, ni molt manco! Ara bé, les eleccions espanyols són a tocar i no sabem amb qui anirem, ni ho vull saber, perquè si anam amb uns ens anirà malament i si anam als amb altres, si no són de fiar…
Però bé, per a mi, el més important era parlar de Son Espases, d'aquesta putada, i defensar que Esquerra no abandoni els governs, de cap manera. Crec que ho he fet bé, tot i que de manera accidentada, perquè he hagut de parlar quan no tocava quan estava convençut que sí –«Això no és d'aquesta resolució», Esperança Mateu dixit i jo tot avergonyit–, però, al cap i a la fi, tothom s'ho ha pres amb humor, cosa que agraesc de bon grat.
Avui he perdut la virginitat, políticament parlant, és clar.

Convergència (i Unió) i el lloc comú* del catalanisme

A través del portal de blogs polítics Poliblocs, vaig assistir –entre estupefacte i escarrufat– a un acte de maquiavel·lisme o de tenir barra d'Artur Mas, tot presentant, amb el seu estil i la seva elegància, la casa gran del catalanisme, un invent que vol passar per una plataforma transversal regeneracionista del catalanisme (amb gent del PSC inclosa). Resulta que simplement –i no cal un gran capet per copsar-ho– és una estratègia d'Artur Mas i de Convergència per publicitar-se com un líder amb unes suposades idees renovades. Crec que això acabarà amb un nyap, només cal veure que el patriota Duran i Lleida ja li ha donat carabasses, a aquesta proposta.

Permeteu-me una pregunta: el catalanisme només s'ha de refundar quan Convergència –i sobretot Mas– no governen, tenen temps lliure o tenen por de caure en l'abisme?

Trob que Convergència ha de deixar de voler capitalitzar el catalanisme i sumar-se amb tots els agents polítics i socials perquè els Països Catalans –repetesc, senyor Mas, Països Catalans– esdevenguin lliures de l'opressió nacional, però sobretot econòmica, de Madrid. El que li cal a Convergència és treure's de damunt els regionalistes franjolins (i els que no ho són) i sumar-se a un catalanisme que no s'ha de refundar i que cada dia pren més força, l'independentista. Del contrari només confirmaria que Convergència (i Unió) no són més que el lloc comú del catalanisme, on se'n depositarien les restes de poda.

Per acabar, i com m'he pres un comprimit de Magdalena Álvarez Complex, us brind aquest vídeo del Polònia, que ve a caricaturitzar aquest tema. Que el gaudiu!

*Entenguem el mot "lloc comú" com a latrina. (DCVB)

105. Vint-i-unè congrés nacional de les JERC

2007-11-13T00:04:00.000+01:00

En aquest cap de setmana he arribat a la conclusió que el nostre país és del més semblant a una botifarra, ço és, llarga i prima, i de llargs camins. Un modest militant com jo s'havia disposat a destinar part del seu temps lliure i del seu pressupost per assistir al XXI* Congrés nacional de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Ara me'n record ben poc del que ha passat, però bé, és que he de parlar ni que sigui poc —«Tens el blog un poc deixat», Pere Aragonès dixit—

Dissabte vaig anar a Mataró amb en Joan i després de mig perdre'ns, trobam l'Escola Universitària del Maresme i m'hi acrediten. Esmenes, esmenes i més esmenes —un total de 117 debatudes doblement, molt controvertides les esmenes sobre la renda bàsica i sobre el socialisme— i bronca, bronca i més bronca —sobretot amb el tema de la igualtat de gènere quan eren passades les vuit i tothom ja estava fart de debatre.

Però això rai, tothom esperava el sopar i la gran festa de després, que crec que és millor no parlar-ne (cf. foto adjunta).
Ara patesc les conseqüències d'imitar grosserament la batlessa de València (Ahora, tengo hambre... de almeeeeeeja), com així de l'alcalde de la ciutat DE BARCELONA! [també vaig intentar fer de Pilar Rahola, gran amiga d'ERC]. En definitiva, un metge d'aquests de la Inseguretat Social jo què sé què me diagnosticaria, però el saber popular jerpvi em va diagnosticar tos de güela. Ai, valencians del sud... sou tan, tan... tan indefinibles. Me trencau el cor, tant vosaltres, com en Jordi.

Podria parlar de tots, però, demà tenc teoria de la literatura a les vuit del matí, disculpau-me.

Felicit la nova direcció nacional, sobretot en Gerard i en Dani (de la pàtria cerdanyolenca). Segur que ho fareu molt bé!

Visca les JERC, i visquen els Països Catalans!

*M'emprenyava molt veure una xifra romana amb una è quan feia d'ordinal!

Sí, és tan lamentable l'estat en què vaig quedar!

104. Quan el mal ve d'Espanya

2007-10-14T03:17:00.000+02:00

Fira catalana de Frankfurt (per sort)

Fa unes quantes setmanes la nostra cultura, la catalana, va esser el centre d'atenció del món cultural europeu, per no dir mundial. Vàrem sentir un genial discurs [1 i 2] d'un gran Quim Monzó, que va mesclar Ramon Llull i la indústria d'exportació del país "amfitrió", els guiris.

Si fa no fa, la fira va esser un èxit per a la projecció exterior de la nostra literatura en general, malgrat les patinades vicepresidencials.

La fira va ser un èxit, tot i que la polèmica més que infundada pels poders fàctics espanyols perquè volien que hi anessin autors en castellà. I la resposta és òbvia: oi que si la cultura francesa és la convidada hi van autors en francès, si és la italiana en italià o la xinesa en xinès. És, doncs, lògic que si la cultura convidada és la catalana, els autors han d'escriure en català. Però, és clar, els espanyols tenen l'orgull damnat.

L'AVE; ni és veloç, ni és alt, però espanyol tot el que vulguis.

I aquests dies hem hagut d'assistir a la vergonya aliena que ens fa Espanya i que hem de pagar nosaltres. El senyor Z de Zapatero frissava perquè volia complir una data, el 21 de desembre, per fer-se una foto. Ara no hi ha ni 21 de desembre, ni AVE, ni foto, ni rodalies, ni seguretat. Una sèrie d'esvorancs a l'estació de Renfe de Bellvitge han sembrat el caos a Barcelona. Fa vergonya, molta vergonya. Fins i tot han destrossat el túnel de FGC. Un servei digne i la vergonya de la Renfe l'espatlla.

Com diuen els companys de les JERC del Camp, Espanya és Fracàs.

Ai, ministra Álvarez! Com m'agrada quan la cagues, ho fas amb un salero!

103. Visca València!

2007-10-09T23:51:00.000+02:00

Mentre avui uns quants fanàtics comunates commemoren la mort del Che, un personatge memorable –cert, però amb cops amagats–, però fet símbol de la rabulusió i fals progressisme de manifa i còctel molotov, hi ha d'altres que commemoram el 769è aniversari de l'entrada del rei Jaume I a València, per tant, avui és festa a la "Comunidad Valenciana". Aquí, no. El rei En Jaume és l'únic ídol que tenc, gràcies a ell som com som, i encara això perdura, maldament alguns vulguin destrossar-ho. En canvi, el Che, no obstant l'esmentat anteriorment, no ha fet gaire per nosaltres i encara hi ha pavos que s'hi fan palles.
I ara estic molt cansat, perquè he tengut classe de les vuit del matí fins les quatre de l'horabaixa. I vull descansaaar. Els horaris de la UIB els fan pensant amb el cul.

Per cert, frase sàvia: "I si algú vol encendre una espelma, que enrotlli el retrat del Rei"
Molt bé, Joan! Ets genial! xD

102. Sóc independentista, però no cremo imatges del rei d'Espanya

2007-09-28T18:26:00.000+02:00

Tothom sap la que s'ha format arran de la crema d'imatges del rei d'Espanya. Sabeu que alguns militants de l'esquerra revolucionària no es varen conformar amb posar la foto de la borbons de l'inrevés, sinó que hi varen calar foc, tot desafiant la legislació espanyola que sobreprotegeix el cap de l'Estat i que entra en contradicció amb la suposada igualtat dels ciutadans de l'Estat espanyol.

Ja he dit a bastament que aquesta mena d'actes no estan malament, que qui vulgui fer-los està molt bé, que jo els diré que endavant, però com ja he dit abans, no m'agrada que l'EI construeixi la seva pròpia moral i la utilitzi per fer una vara de mesurar el grau d'independentisme de la gent. Vénc a dir que, qui no cremi fotos del rei és un traïdor a la pàtria. Ara bé, que uns del partit al qual milit facin un espectacle com el d'aquest matí no em congratula [És e-notícies, però demanaria explicacions]. Els 650 000 vots del 2004 són, ara per ara, un miratge en el gran oasi català.

Tothom sap que la meva relació entre l'EI i jo és deficitària: ponts trencats, vaja. Però, alerta, no es pot criticar la CUP i succedanis, noooooo... Són intocables! Perquè a banda que utilitzen aquest afer per treure rèdit electoral per a ells mateixos, amb els seus actes autocomplaents, no sé si estam fent el que toca. Calla, ara no puc dir això perquè seré seré un botifler i un monàrquic, quan els borbons només em fan fàstic. Avui han inaugurat Sant Joan de Déu, aquests assalariats!

Parafrasejant Xavier Vendrell, sóc socialista, sóc demòcrata i vull la independència dels Països Catalans, però, malauradament, he triat no cremar fotos del rei.

I sí, avui m'emprenya tot!

PD: Recoman llegir aquest article del botifler d'en Pol Cruz
PD: Senyor Grande-Marlaska, tenc un regal per a vostè.

101. Dos anys de blog

2007-09-26T00:27:00.000+02:00

I després de l'entrada 100, ve l'entrada 101. Que ja no serà especial, el 101? Mentida! Avui aquest blog fa dos anys. 730 dies després de començar, veig que he fet 31 entrades el 2005, 33 el 2006 i 37 el que duim de 2007.

El nyap del metro i altres històries

Però això no obstant, les calamitats continuen; totes les infraestructures van igual de malament: tenim hospitals que s'apaguen fortuitament i sense remei, com també n'hi ha que es fan i es desfan segons el govern de torn, metros que quan volen es converteixen en piscines, també tenim polítics que desvien l'atenció quan no volen reconèixer que el metropolità es va construir a corre-cuita, malament i perquè hi havien eleccions i no volen que es fagi palès que els importava més un bon grapat de vots que no pas la seguretat dels usuaris; són els mateixos que titllen d'exagerat una mesura que podria haver evitat una desgràcia i mira cap una altra banda, tot culpant l'Ajuntament de Palma d'una xapussa made in Matas.

A partir del nyap de MetroMatas, com de l'avaria de Metrovalència fa uns dies, per no parlar de la desgràcia de l'accident de la línia 1 del metro de València, el 3 de juliol de 2006, defugint de les responsabilitats polítiques i acollint-se en donar tota la culpa a conductor quan Francisco Camps hauria d'haver rebentat de la vergonya que fa no haver evitat la mort de quaranta persones –a banda de quaranta ferits més– pel fet de no haver invertit uns milers d'euros de res i que en un país normal n'hauria suposat la dimissió immediata; només a partir d'això podem arribar a la conclusió que el PP no s'estima els metros dels Països Catalans.

Sobre la moralitat nacional o el manual del bon independentista

Últimament hem assistit a una sèrie d'actes il·lícits, separatistes, perillosos i que rompen la unitat d'Espanya que mira, està bé. Quan es deté una persona per haver infringit una norma absurda i retrògrada, està molt bé i és just de fer, almenys, firmar perquè els espanyols no se'l mengin viu.

Ara bé, jo ja començ a estar cansat és de començar a fer massa homenatges, no per manca de mèrits, sinó per redempció social, perquè cremar imatges queda molt guai i radical, però no va més enllà d'un acte d'autocomplaença, d'autoconvenciment, o més sonat, encara, de pseudorevolució. El que és pitjor, crec, és que l'esquerra independentista revolucionària tornarà a cantar la cançoneta que ells són els independentistes nets i polits moralment i que la resta és d'escòria cap avall ("la resta" sol ser ERC i JERC, per variar), com també tornarà a fer publicitat perquè diuen els mitjans de comunicació els ignoren. Vaja, però si ara els conviden a un programa d'Antena 3, "para toda España"!

Mentre hi hagi fets com els del Fossar de cada 11 de setembre i a mi em doni la gana dir el que se'n passi pel fetge, no vull que l'EI construeixi una moral independentista totalment puritana que exclogui tot aquell que no té la seva estratègia –comunista– i tot aquell que no la segueixi és un traïdor a la pàtria. (Els pseudocomunistes em parlaran de pàtria a mi! Els que no saben com construir una majoria social a base de crear antipaties i despreocupar-se que potser als espanyols de Catalunya no els interessa apuntar-se al carro d'imitadors funestos de Batasuna.)

Avui és 26 de setembre i acab de guanyar 40 enemics, quan són les 00:28.

100. Cent

2007-09-25T19:58:00.000+02:00

Gairebé dos anys d'encentar l'aventura blogaire, he arribat al nombre de cent. Cent entrades, cent posts. Cent posts sobre coses lingüístiques, personals, cogudes mentals, opinions, eleccions, política, etcètera.

De blog exclusivament personal a un blog més aviat polític, el meu sempre ha estat un blog humil, en què cada dia s'hi passegen de 10 a 30 visitants, gràcies.

També agraesc els cent vint-i-sis comentaris que he rebut, des d'aquells més estimats i que més han arribat a l'ànima com a aquells més discrepants i més "anònims", gràcies.

A tots gràcies.

99. L'11 de setembre (II)

2007-09-20T00:02:00.000+02:00

Mentre mirava els horaris (1Q / 2Q) de les assignatures de segon de Filologia de la UIB que, personalment, són suïcídics i impossibles de combinar si no vols tenir un horari ple de llacunes, reprenc el relat de l'11 de setembre de Barcelona.

Després del lamentable succés del Fossar, la comitiva jerqui se'n va en massa a un bareto del carrer del Regomir –el mateix del del Tio Canya, en pau descansi– a prendre alguna cosa mentre comentàvem les jugades del dia. Surt amb en Marc, l'acompany cap al metro a Jaume I –no sense abans preguntar a un mosso que tenia el nivell C (ironia)– i me'n vaig cap al dinar d'Esquerra, no sense abans passar per Arc de Triomf.

El dinar d'Esquerra fou normalet, un poc trist pels 13 eurassos de costava. No comentaré res més d'això, perquè no hi duc més de tres mesos i ja me n'expulsaran. Certament és que tenia una son que feia caure per avall i el tallat que me vaig fotre almenys em va reactivar una micona.

Després del dinar i de la primera tongada de parlaments, anam a Urquinaona, pixadeta al Pans&Company i allà me trob n'Enric i en Bernat i tota la colla d'Escarbats en Acció (xD). A les immediacions de la plaça i mentre els polítics parlaven i no paraven de parlar, me trob amb en Joan, que l'estim molt i li faig una abraçades d'aquelles fortes; però també vaig trobar-me n'Àlex, en Jordi, en Marc, en Joan, etc. Després dels parlaments, la manifestació més curta però alhora la més llarga i pesada a la qual he anat mai. I després de la mani, més parlaments...

Es fa fosc i hi ha concert, després de perdre n'Anna milers de vegades, acomiadar-me d'en Bernat d'Arenys, acabam al Mesón Castellano (¬¬') del Passeig de Lluís Companys, petant la xerrada n'Anna de València, en Jordi d'Altafulla, en Joan de Lleida i companyia, n'Aragonès i jo mateix –una nodrida representació territorial. Crec que vàrem parlar de la nostra incorporació en massa al PSOE i la jura de bandera*.

I tot es va acabar, com s'acaba tot a la vida: comiat dels valencians, comiat a tothom i cap a la Renfe, que vaig parlar amb un bon mall de Matadepera –amb e tancada, eh!–, en Marc Gorina.

I tot es va acabar.

NOTA: Tot aquell qui vulgui un bànner que m'ho digui, perquè li podria fer a molta gent, però no me surt del ronyó, que estic de vacances.

*Això de juntar-se amb el PSOE i jurar la bandera és mentida. Ja li agradaria a més d'un que ho féssim, però lament dir-los que les JERC són tan independentistes com vosaltres i a més, pacífics. Per tant, caldria abaixar els fums abans de demanar ajuda.

PD: Gràcies per tot.

98. L'11 de setembre (I)

2007-09-14T20:40:00.000+02:00

Sempre se'ns ha dit que tothom té una primera vegada de tot en la vida. Aquest dimarts fou el meu primer 11 de setembre -a Barcelona, és clar.

El primer que vaig fer en arribar a Barcelona, procedent de Cerdanyola del Vallès, fou passejar-me per la fira d'entitats que s'estava muntant al passeig de Lluís Companys. Una fira emmarcada en els actes de la Festa per la Llibertat i que rebia el nom -encertadíssim- de Llibertot. Perquè volem ser lliures, però també ho volem tot. Després de fer-hi una volta, em vaig trobar amb els hereus, pubilles i fadrins de Catalunya i, per tant, em vaig trobar amb en Maiol, aquell noi tan eixerit d'Arenys de Mar (xD), i sobretot, vaig parlar amb son pare, que em va explicar la seva militància al PSAN i la seva participació en les diades de 1976 i 1977, tan importants per al poble de Catalunya.

Volia esperar els d'Esquerra a Arc de Triomf, però me vaig avorrir i vaig anar directament a veure l'ofrena a l'estàtua a Rafael de Casanova. Va ser força divertit perquè es deien unes bajanades de cal Déu, a més d'escridassar-se el PP i l'Espanyol. És remarcable les consignes al President del Parlament de Catalunya que deien: «Benach, cabró, estàs com un bacó» i que un al·lot que hi havia al meu costat deia si fa no fa «m'he de guardar les forces per als d'Esquerra»... Sort que no sabien que jo era d'Esquerra.

Quan vaig veure les banderes d'Esquerra venint d'Arc de Triomf m'hi vaig dirigir per fer l'ofrena. Res de novedós: xiulades. El curiós del cas és que primer em varen xiular com a Esquerra Republicana i després em varen aplaudir com a Sobirania i Progrés. Si més no, curiós.

I després al Fossar. Què n'hem de dir? Que els de la CAJEI per enèssima vegada varen fotre el ridícul? Jo aquests pajeros palestinoides només em provoquen indiferència. De fet vaig disfrutar de veure com fotien el pena.

El segon fascicle, un altre dia, als quioscos blogaires dels Països Catalans.

97. Sabreu on em trobareu

2007-09-06T00:40:00.000+02:00

Avui seré ras i curt.

Demà em pegaré unes minivacances d'una setmana a Barcelona, la capital de la nostra nació. Per primera vegada aniré als commemoratius de l'11 de setembre -enguany el 293è aniversari- i a altres coses més. Sí, hi vaig sol com mussol. Si algú vol fer d'amic de lloguer, que es posi en contacte amb mi.

Mentre estigui al septentrió, m'allotjaré a cals meus tios, a Cerdanyola del Vallès, una ciutat de l'àrea metropolitana, i que és del mateix pal de totes les ciutats de l'àrea metropolitana: amb els seus pros i els seus contres, però jo me la mir amb un especial afecte. Cap allà hi vaig!

Salut i bonda!

96. Benvinguts a Espanya (III)

2007-08-29T01:22:00.000+02:00

Malauradament, encara hi ha gent –il·lusa– que pensa que Espanya és una opció viable per a Catalunya i per als catalans –dels PPCC. Després d'aquest estiu protagonitzat per les apagades, pel caos als aeroports, per les cues a unes autopistes que al capdamunt hem de pagar mentre a Extremadura és impossible que hi hagi un accident perquè gairebé no hi ha cotxes a les seves carreteres, pels retards a Rodalies Renfe, pels governants inútils, i perquè al cap i a la fi, només falta que diguin que les desgràcies dels catalans són per culpa dels mateixos catalans. Hem d'extendre, seriosament, la idea que som una colònia. Això no era cap secret, ni pas cap jeroglífic ocult, però els catalans (valencians i illencs) tenim el complex de no veure la realitat.

Malauradament, encara hi ha gent que creu que Espanya ens estima i ens respecta i per això l'estima. Si Espanya respecta tant la nostra llengua i la nostra identitat, per què la gira de preparació de la selecció de bàsquet espanyola –entenent-la com a de l'Estat espanyol, perquè els catalans també pagam– es diu Eñemanía? Buag..., ja m'entren basques només de pensar-ho. Com es pot entendre que Espanya ens estimi si es dedica, amb els diners de tots, només a fomentar una identitat única, centralista i excloent? Què volen que pensi el món, que a l'Estat espanyol només es parla castellà?, que no existeixi res més que allò patri espanyol, o pitjor, com diuen els homes de verd, que a mí no me hables en catalán. Hasta que no hables en cristiano no vas a pasar?

Us convid a observar la imatge d'entrada, és una escultura que s'exposa ara a la plaça de Sant Joan de Son Servera. És una castellaníssima eñe, feta bronze "megalític". L'autor, amb això (sí, en diré "això") es lamenta molt profundament que la eñe es perdi, que la eñe es perdi la lengua española, patrimonio universal, es perdi pels segles dels segles, per culpa dels americans i de l'anglès i bajanades semblants. A més, amb un coño, ben propi del caràcter dels espanyols. En canvi, veig que ningú farà cap ce trencada en defensa del català, pel que sembla. Ningú farà això per nosaltres, així que ho haurem de fer nosaltres mateixos.
Catalans, valencians i illencs, deixem de comportar-nos com a ciutadans complaents de la metròpoli que, tanmateix, ens tractarà i ens considerarà com a éssers de la colònia. Siguem uns bons indígenes i reclamem el que és nostre.

¡Coño!

95. Benvinguts a Espanya (II)

2007-08-24T01:27:00.000+02:00

D'ara endavant, aquest blog agafa un nou aspecte, amb un nou look. Renovar-se o morir.

Avui, també, he realitzat el sa costum de fer net un poc la meva cambra i m'he trobat amb un paperet que tenia guardat amb l'objectiu de publicar-ho un dia. Diu això:

El principal partit polític a l'oposició al Congrés de diputats, ha fet seva una vella reivindicació dels esportistes espanyols: Que l'himne nacional, tingui una lletra, també oficials. Ni que dir que m'ha sorprès aquesta atac de patriotisme de l'elit esportiva nacional, sobretot tenint en compte el trist espectacle donat pels tenistes espanyols a Austràlia, ara farà uns anys, que desconeixien que l'himne que el trompetista va interpretar era el de la II República Espanyola. Ja és prou trist que un músic de les nostres antípodes ens doni lliçons de Memòria Històrica Musical!!! Tot i això, el que m'ha estranyat més, en tot aquest affair dels himnes nacionals, és que aquets esportistes no dubtin en col·locar el fruit del seu esforç en el terreny de joc, en paradisos fiscals, per defugir com a bons contribuents de l'hisenda espanyola. Per que una cosa és fer demagògia barata amb els símbols d'un estat, i l'altra ben diferent, pagar a les arques públiques més del que ells estan disposats a donar. Pel que es veu, el patriotisme ven. No sé qui va dir que el patriotisme era el darrer refugi dels incompetents. Ara també ho serà dels hipòcrites.

Això ho deia Marçal Isern Ramis, un dia de maig, a les cartes al director del diari Última Hora.

Profundament, la carta té tota la raó. Espanya està ben plena de personatges així, que públicament s'emocionen professant el seu amor cap a la seva estimada Espanya, però que a l'hora de contribuir a les arques de l'Estat, tots els seus diners són ben guardats amb pany i clau a paradisos fiscals (Suïssa, Andorra, illes de Sant Noséquè d'Enfora, etc.).

Vist això, comprovam que aquella fantàstica nació espanyola –entenent-la com a Espanya profunda– és una factoria de farsants. Després d'una gran tradició historicoartística de pícars, ganduls i vividors, en forma de lazarillos, señoritos andaluces i altres castes de personatges, podem afirmar que, en veient com se les gasta Espanya últimament amb nosaltres, no han canviat per res.

Ho podem comprovar quan el secretari d'Estat d'infraestructures, Víctor Morlán, va afirmar que aniria, d'amagat!, en un tren de rodalies de Renfe a Barcelona per conèixer de primera mà els problemes de la Renfe. La pregunta és: cal que el Govern espanyol hagi de comprovar per ell mateix les putades que constantment pateixen els ciutadans catalans amb la Renfe?

És tan creïble el Gobierno de España quan diu que quan acabin les obres de l'AVE (d'AV ben poca, però E tota la que vulguis) tot tornarà a la normalitat! Però, va ser algun dia Rodalies de Barcelona normal? Zapatero diu que sí, senyal que ha de tocar peus en terra.

94. El perill de la Molt Alta Tensió i el paper d'Esquerra

2007-08-18T21:35:00.000+02:00

He de dir que el projecte de Molt Alta Tensió m'inquieta molt. Aquest projecte d'interconnexió entre els Estats francès i espanyol no es fa amb garanties democràtiques fefaents i es fa amb l'oposició dels ajuntaments dels municipis afectats. A més, el projecte s'ha realitzat amb l'objectiu d'amagar a la població els impactes reals en el cas que la línia s'executàs.

Tot fa indicar que, a darrere d'un projecte que intenta donar la imatge de progrés i desenvolupament elèctric de Catalunya, no hi ha res més que un macronegoci en què sortirà molt beneficiada Red Eléctrica Española i sobretot, Fecsa Endesa, amb la connivència del Govern espanyol i, com tot vol indicar, del Govern de Catalunya, un govern que encara que molts –d'ambdós espectres ideològics– estiguin obstinats a donar-li el mort a Esquerra Republicana, també hi ha Iniciativa per Catalunya i el PSC, partit del qual el conseller responsable d'Economia, Antoni Castells, és "responsable". I sobretot, després de l'espectacle lamentable que varen donar a la ciutadania de Barcelona el juliol passat, Castells és el més interessat que el projecte de MAT es dugui endavant.

Però el més important és que, després d'unes declaracions de Joan Puigcercós, em fa por que Esquerra vulgui donar la imatge que donarà suport al projecte. Per això, deman a la direcció d'Esquerra Republicana que es desmarqui clarament d'aquest projecte nefast que no tan sols no donarà progrés, sinó que donarà molts problemes a les poblacions per on passi la MAT i, de passada, al nostre partit. De passada, també deman una recapacitació de la tasca d'Esquerra al Govern de la Generalitat amb l'objectiu de fer millor feina, mantenir el perfil independentista propi i no parèixer subordinats al PSC, com ho fa IC.

93. Tot el que mai no et podré dir

2007-08-16T03:01:00.000+02:00

Dic que duc gravada una imatge;
embolicats dins un llençol
on es lliura una cruenta guerra
i ones de mar de marejol.

Dic que hi ha una cambra a les fosques,
tancats amb pany i forrellat
i on no hi ha cap bri de llum
perd els sentits i el trellat.

Jo t'esper, impacient, dins meu
un moment que mai no arribarà.
Tan sols em queda somiar
tot el que mai no et podré dir.

Dic que si imaginar-te és pecat
no em faria res anar a l'infern.
Per arribar a tu em camuflaria
en un abric, quan és hivern.

Dic que estic ben engelosit
per la suor que et fa la pell.
Vull ser llàgrima dels teus ulls
per fer-te un petó ben mesell.

Jo t'esper, impacient, dins meu
un moment que mai no arribarà.
Esper que em vèncis mentre et dic
tot allò que mai et podré dir.

Josep Arias

92. Agost, les meravelles de la naviera Isco(al fons de la)mar

2007-08-11T00:06:00.000+02:00

Que arribi l'agost
feixuc i mandrós
que ens fa recordar
la bellesa del temps que passa a poc a poc.

ELS PETS, Agost

Agost, tancat per vacances

L'agost és el mes del "Tancat per vacances". No, no, tots tranquils!... O, bé, tots nerviosos! No em referesc que jo me'n vagi de vacances ara, sinó que aquesta frase la té tothom en el seu cap. Fins i tot les llibreries que ara són, la majoria, de vacances. No pots anar a comprar-te un llibre! Ni per internet! Catxin. Jo, que em volia comprar uns quants llibres dissabte passat i m'hauré de quedar en sequera aquest agost. Estava delerós per comprar No mos fareu catalans, un anàlisi de Francesc Viadel sobre el blaverisme i la seva història, o potser el Disculpin les molèsties de Xavier Vendrell.

Agost (i juliol), els mesos de glòria d'Isco(al fons de la)mar

Podríem dir que un dels negocis que origina forçosament la insularitat de les nostres illes –a banda del transport aeri– és el transport marítim. Acciona o Baleària són algunes de les companyies que operen el transport de passatges entre illes i península. Però la palma de tot se l'enduu Iscomar, aquesta companyia que, en aquest estiu que encara no ha acabat s'ha cobert de glòria.
A ningú no li va inquietar que el buc Carmen del Mar fos retengut al port de Dénia, perquè ningú no es temia que vuit dies després un altre buc de la companyia, el buc de càrrega Don Pedro col·lidiria contra l'illot des Daus, gairebé un quilòmetre enfront del port de Vila, a l'illa d'Eivissa, que va encendre la veu d'alarma d'un possible nou Prestige a les Pitiüses. Per sort, només fou un ensurt, només calgué el tancament cautelar de les platges de Talamanca, ses Figueretes i la d'en Bossa. Però no obstant això, dia primer d'agost l'anteriorment esmentat vaixell Carmen del Mar col·lisionava a l'illot des Freus, també a l'illa d'Eivissa. Podia esser per evitar tragèdies majors, però va ser el segon lluïment d'Iscomar.
Però com diuen en llengua castellana, no hay dos sin tres: avui llegim als diaris que un altre buc de passatgers, el Mercedes del Mar, s'avaria i provoca que arribi al port de Palma amb un retard de 18 hores.
Puc esser prou reflexiu, prou comprensiu, prou conciliador, però a mi ningú no m'enganya que Iscomar no ofereix un bon servei i, molt manco, un mínim de confiança.

Iscomar, t'has ben omplert de glòria. Posats a suggerir, propòs que el vaixell que substitueixi el Don Pedro, el Carmen del Mar o el Mercedes del Mar el bategin com a RENFE del Mar, posats a triar. Jo ja aportaré la corda i el xampany.

91. La gent del nord (de Sepharad)

2007-08-05T16:40:00.000+02:00

És interessant com tots els programes tertúlia política de Konilòsia, que ara són de vacances, quan no són una taula d'ideòlegs peperos -oxímoron-, són una sèrie de titelles parlants representatius de l'stablishment bipartidista espanyol sociatapepero.

Quan no hi ha res d'interessant de què parlar, quan estan avorrits, mollen el tema del "problema vasco". El problema vasco no és més que un eufemisme per palesar l'interès dels espanyols, no tan sols de colonitzar-lo del tot, sinó de treure rèdit electoral en benefici d'uns senyors del centre. També perquè es vegi entre línies la resistència dels bascos respecte de les ànsies mesetàries dels senyors de l'estanquera; reconeixen molt ímplicitament que al País Basc tenen un marrón.

Volia aprofundir més en el tema, però ho he deixat córrer.

90. Jerkis go home!

2007-07-31T20:25:00.001+02:00

Pressionat per en Bernat, public aquest article que vaig autocensurar, tal i com me va recomanar n'Anna.

NOTA: El que diré a continuació va referit a tipus de persones en concret, no a cap organització en general.

Havent dit això, caldria recordar el punt 4 de l'article 87 (El mem de n'Anna), en què vaig dir:

4.-Tornant a la vessant política, els que em coneixen saben que som un acèrrim bastant seriós del moviment de l'esquerra independentista revolucionària (perquè això de l'"Esquerra Indepedentista" a seques s'ho han ben posat ells).

Aquesta postura és donada per diversos factors: per una banda, la supèrbia que emana aquest moviment, que arriba al menyspreu cap a la nostra organització; es creuen amos de l'independentisme, els únics; nosaltres som els reformistes. D'altra banda la intolerància inherent de bona part dels seus militants: amb quina actitud em puc enfrontar amb els que em diuen "Per favor, no parlem de política que segur que acabarem enfadats!"? Però quina vergonya! Què és això? Por al debat? Què m'insinues, que m'acabaràs insultant? Millor que no en parlem i no cal que ens insultem i demostri de quina pasta sou fets alguns d'aquells que s'autoanomenen revolucionaris, molt ravulucionaris que ni tan sols saben usar currectament la nostra llengua. Finalment trobam el sectarisme d'aquesta gent. Mirau, al Racó Català, en la gran majoria de casos ocorr el següent: Pocs fils que tracten sobre actes de l'EI(R) contenen retrets contra ells -no som gaire d'insultar-; en canvi la gran majoria de fils sobre presentacions i actes de les JERC són ben plens de desqualificacions, insults i retrets envers la nostra organització. I després ens diuen victimistes! Quins collons!

Per tant deman a certes persones, que es moderin, que madurin, que s'informin i que no intentin fer-li el joc a Espanya. Nosaltres ja tenim clar qui hem de tirar a terra.

A partir d'ara seré conegut com a "el sectari major de les JERC", acostumau-vos-hi.

89. Republicans de pega

2007-07-30T15:12:00.000+02:00

Vull començar l'article d'avui rectificant una informació que vaig donar erròniament en el darrer article. Com m'ha indicat l'amic Roger, vaig dir que Comediants era el grup d'Albert Boadella. Un error com una casa de pagès, tothom sap que la companyia d'aquest impresentable és Els Joglars. Les meves sinceres disculpes a Comediants.

En l'article anterior vaig parlar de les crítiques que va rebre Esquerra en general i en Joan Lladó en particular contra unes declaracions que hem fet contra la monarquia. Ens ataquen per tot: per ser d'esquerres, per ser catalanistes i per ser republicans; per alguna cosa havíem de ser d'Esquerra Republicana de Catalunya [i de la resta dels Països Catalans]. Però ja sabíem, amics, que els del PSOE són ben monàrquics –no com abans–, però el que no sabíem és que el més crític és del nostre bàndol republica: Eberhard Grosske, d'EU, sí, sí, aquell qui criticaren tant perquè havia llevat el retrat del rei del seu despatx en l'època de conseller de Treball, doncs ara ens sorprèn amb unes paraules dignes de menció honorífica:

Republicà convençut, he de confessar-vos que la lectura del comunicat dels joves d'ERC de les Balears va tenir la lamentable conseqüència de tornar-me una mica monàrquic.

Si més no, sorprenent. Ens critica a nosaltres d'un comunicat suposadament massa radical. Bé, almenys, senyor Grosske, em gratifica pensar que seguireu essent republicà, però heu de pensar que, com es desprèn d'unes declaracions que va fer Joan Puigcercós per un altre tema, calia infringir la legalitat vigent per assolir un objectiu no constitucional. De qualque manera ens ha de servir ser radicals, desafiar l'ordre establert i destruint-lo, per llavors instaurar una república, del color que cadascú vulgui. Però realment, no usar la radicalitat no ens porta a assolir els nostres objectius. Cal ser radicals –en la seva justa mesura– per formar una societat civil capaç de superar l'ordre establert.

Oposar-se a la monarquia és el primer pas en el camí de derrotar-la.

Per cert, dia 25 d'agost hi ha una mani-festa de la cançó a la platja de sa Marjal de la Costa de los Pinos, al meu municipi, per la qual cosa vos hi esper i vos hi convid... Serà divertit!

Per cert, si hi voleu participar, només heu d'enviar una lletra de cançó que parli de la
piscina -rollo la Parodia Nacional- a cancodelapiscina@hotmail.com on hi haurà els premis següents:

1r premi: 1.000 Euros!
2n premi: un joc de bany complet (banyador, ulleres de busseig i aletes)
3r premi: un exemplar -qualsevol?- d'El Jueves, la revista que secuestran los viernes i una abraçada.

Diversió assegurada.

88. La visita del rei i els blaveros de Convergència

2007-07-27T23:54:00.000+02:00

He de confessar que escriure un article en aquest blog em costa un poc, potser perquè som una persona que parla quan està calent i quan les coses passen les idees s'esvaeixen.

Fa uns dies que aquí, a Mallorca, s'ha obert el debat de cada any, la visita dels reis d'Espanya a Mallorca. En teoria tot és el mateix de sempre, però enguany el debat ha introduït una nova variant circumstancial, l'entrada al govern del Consell Insular de Mallorca d'Esquerra Republicana, de la mà del conseller d'Interior, Joan Lladó. Aquesta circumstància incloïa la seva presència en l'audiència del cap de l'Estat espanyol amb els membres de l'executiu insular mallorquí.

Les reaccions no s'han fet esperar, sobretot després que les JERC i Esquerra a les Illes es pronunciassin en contra de l'estada de Joan Carles i família, així com ho feren altres organitzacions, i ens trobam la brunete mediàtica mallorquina (El (in)Mundo, "Libertad" Balear, etc.) amb la seva ofensiva espanyolitzadora. Simplement, això és collonut... Ladran, luego cabalgamos...

El pitjor de tot és que ens trobam amb les crítiques gratuïtes de certs mitjans del Principat que ataquen sense pietat Esquerra Republicana: n'he seleccionat aquest, que és de Natàlia Molero i és publicat a elSingulardigital.cat, on compara els membres d'Esquerra amb pallassos de circ –gràcies per la comparació amb el grup d'Albert Boadella, gran amic de la nostra nació, la teva i la meva, crec–, elogiar els mixelins d'en Joan, no llegir i confondre Consell Insular amb govern autonòmic –passa amb gent que només coneix Mallorca pel viatge d'estudis de COU–, i criticar un crític amb la corona. Això és lògic, perquè hem de tenir en compte que els membres electes de CiU sempre prometen fidelitat al rei i a la constitució espanyola; almenys a Esquerra ho fan per imperatiu legal, és sospitós alhora que lògic. Vaja, en resum, l'article conté un bon grapat d'arguments prefabricats de la fàbrica d'intel·lectuals filoconvergents amb l'únic objectiu de tirar pedres a Esquerra Republicana. Què estrany que mai en tirin al PSC? És més, l'article posa de manifest que l'autèntic aliat de CiU a les Balears –i al Principat– és el PP, tot CiU maleeix el Pacte de Progrés i a més qualifica el Govern d'Entesa de politik bureau/politburo; esquizofrènia pura i dura. Una tendència que començà amb Maria de la Pau Janer, una patriota al servei de Matas i que ens podria fer un favor i passar-se, d'aquí a 4 anys, pel PP valencià. Ens faria un favor a tots.

Que es llevin la mascareta i diguin en veu alta que la nació catalana s'acaba Portbou, a Alcanar i a Lleida i que diguin en veu alta que Convergència és un partit de fireta, que va amb qui més li convé, uns amb el PP i altres amb el PSOE. I si fan alguna cosa malament, no importa, ens inventam un cap de turc i llestos, que hi ha un ministerio que ens espera.

Ells són els pitjors blaveros que existeixen

87. El mem de n'Anna

2007-07-25T21:25:00.000+02:00

En la meva trista vida blogaire, i en la vida en general també, quan veia que a algú li passaven un mem, sempre el llegia amb passió i treia conclusions de les respostes, alhora que em feia il·lusió que em nominassin per fer-ne un. La vida passa i l'amiga Anna m'ha instat (ja no dir obligat) a fer-me'n un. La veritat és que ara, de ganes en tenc ben poques, però satisfer els meus (pocs) lectors és un deure. També me reserv represàlies.

1.- El Josep d'ara no és, ni de bon tros al José natal. Fill d'immigrants andalusos treballadors de l'hoteleria mallorquina, va veure com la seva vida no era satisfactòria. Fart de la incomprensió i, fins i tot, de l'assetjament psicològic dels companys de classe, va descobrir que, ja que en relacions socials era un fracassat, s'intentava formar per un futur millor. Es trobava força millor amb la gent gran i l'interès per la política era extremadament prematur, alarmantment prematur. Però una altra cosa que el va captivar era una llengua diferent a la que havia heretat dels pares. Potser aquest va ser el detonant d'un canvi inusual sociològicament, però que és possible: una persona criada en un niu i en un ambient espanyol, en llengua castellana podia -potser en un afany de trencar amb el passat- primer en convertir-se en catalanòfil, després en nacionalista i després en independentista. Deixant la tercera persona, sempre vaig tenir clar que el que parlava era -a banda del castellà- català, quan vaig ser adolescent i després de descartar ser periodista, politòleg i mestre, vaig decidir, amb 15 anys, que la meva vocació era fer filologia catalana, estudiar una llengua que m'estimava, perquè formava irrenunciablement part de mi. No obstant això, no deixava de sentir-me espanyol: anava amb la "Furia", seguia a Espanya pels Jocs Olímpics i volia que la Rosa guanyàs el festival d'Eurovisió. Crec que hi ha espanyols que s'hi senten molt i estimen Catalunya amb bogeria -i que entenen els Països Catalans com a entitat cultural, no política, lògicament-; pocs, però crec que n'hi ha. Bé, però en el meu cas, va ser que em vaig informar i vaig entendre que el català i Espanya no eren compatibles; aleshores vaig matar Espanya i em vaig casar amb el català, amb qui passaré la resta de la meva vida.

2.-Quant a militància, fa ni un mes que som militant d'Esquerra Republicana i de les seves joventuts. M'he autoconvençut que vull ser polític, si no és per fer discursos, és per aportar la meva visió del món i col·laborar en el meu afany. Fa set o vuit mesos no era militant de ningú i em varen convidar a un mítin d'Esquerra -sempre com a independent, ja que llavors el PSM m'empenyia més- però era sentir en Joan Lladó i enamorar-me del discurs fresc, jove i satíric. Vaig adonar-me que Esquerra, lluny de ser un partit que no era útil, era el partit que tenia més ambició de tots, un projecte de Països Catalans obert i sense barreres de cap casta, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Vaig anar d'independent a les llistes del meu poble i després me'n vaig fer militant. I ben orgullós que n'estic.

3.-Viure a Mallorca és fantàstic, bé, excepte comptades excepcions, com on he viscut tota la vida, Cala Millor que, com el nom, no m'agrada gens. La seva fesomia, paisatge, platges, l'aire que es respira, la gent. Ho canviaria per ben poques coses.

4.-Tornant a la vessant política, els que em coneixen saben que som un acèrrim bastant seriós del moviment de l'esquerra independentista revolucionària (perquè això de l'"Esquerra Indepedentista" a seques s'ho han ben posat ells). No m'agrada la gent que va de "jo som el millor, faig de tot i som hipercoherent i tu no saps fer res i ets un hipòcrita i un traïdor" quan és la primera que no és que sigui 100% coherent. Puc ser una persona coherent o no ser-ho en absolut, però no vaig escampant odis ni autoqualificant-me del que no som. Però això no vol dir que tots els militants de l'EI siguin males persones ni que tothom de les JERC sigui bona persona. Hi ha de tot, hi ha maulos que aprecii molt i jerkis que odii profundament. Però també un maulo que odii bastant, per subnormal.
Però si en part vaig veure amb bons ulls l'avenç de la CUP per un càstig a les polítiques de la direcció d'Esquerra, i després veig que molts militants de l'EI que ens ho refreguen a la cara de mala hòstia, trob normal aquesta reacció anticupita.
A més, jo no som comunista. Només som socialista, que no trob que sigui el mateix.

5.-No m'agrada gens el cinema; hi tenc al·lèrgia. A ca meva només hi ha la cinta de Bambi i un DVD de Narnia que regalaven amb el mòbil de ma mare. Més m'estim llegir: sobretot quan tenia 12 anys coses del "Vaixell de vapor". Amb l'estrès i la inquietud inherent que tenc, durant uns anys, i durant el curs, llegir no em venia de gust, però ara llegesc una mica més, tot i la meva ganduleria. M'encanta la literatura valenciana, per exemple, Ferran Torrent, de qui ara llegesc Judici Final, la darrera novel·la de la seva trilogia sobre una societat decadent al País Valencià. Si m'he de quedar amb un llibre, potser seria Mort de Dama, de Llorenç Villalonga.

6.-N'Anna és una fanàtica dels Simpson. Jo no som fanàtic de res, però m'agraden Els Simpson i també Padre de Familia, encara que diguin que és una còpia és igual de fantàstica, encara que hi ha un tros d'un capítol que no me va agradar gens.

7.-Jo també som friki. A part de col·laborar en la viquipèdia en català -que cal ser friki-, som un afeccionat a la música i, per això, a l'ambientació musical. M'agraden tots aquells programes que tenguin una música especial, seductora -fins i tot els especials eleccions de TV3. També m'agraden els indicadors acústics i visuals dels ferrocarrils. Digue'm freak.

8.-M'agrada la música, però crec que la música no l'has de cercar; la música t'ha d'arribar espontàniament a l'oïda. Al meu gust, som de músiques suaus, un poc més dures quan convé o quan a mi me'n dóna la gana. Un CD d'un grup pot agradar-te o et pot decebre bastant. Em fa por que un disc no t'agradi. No obstant això, hi ha un grup en qui confii sempre: Cap Pela. Sé que no em decebran mai. No crec que sigui cap persona rara per dir-ho.
A més, rebuig que per ser independentista hagis d'escoltar música "del rotllo", potser deu ser pel condicionament de costum provocat pel punt 1. No som pas independentista per mor de les tres frases barates -amb tota la raó que tenguin, però barates- ni per les ganes de ser guai ni per dir eskerrik asko, aurrera, gora o paraules formades per batasuna. Som independentista per salvaguardar la nostra llengua, la nostra indentitat i per portar el timó d'aquest país, no per demostrar qui és més borroka.

Ja he acabat. No m'imaginava que pogués arribar a tenir els vuit ítems del mem. Ja he passat la prova de foc, el patiment, per la qual cosa cedesc el testimoni a tres col·legues meus: Bernat Bombí, Marta Cava i Aida Albert.

Esper que sigueu tan feliços com ara i salut.

86. Benvinguts a Espanya

2007-07-20T23:30:00.000+02:00

Bé, l'article d'avui el començ agraint, per una banda que Moisès Rial m'hagi arreplegat en el seu directori d'aquesta família anomenada Esquerra, i també a Jovent Independentista per fer el mateix. Els vull agrair aquesta oportunitat d'esbombar el jovent i el no jovent aquestes parides que dic.

I això ha passat dia 20 de juliol de 2007, sí, de 2007. Pensava que els segrestos [de mitjans de premsa] només sortien al programa Dies de Transició. Però no, en ple segle XXI, i després de fer-ho amb Egunkaria, ara fa cinc anys, ara els jutges espanyols, que passen calor i no poden anar a la platja (o piscina), han jugat a fer la guitza als mitjans sospitosos de ser rojos. Avui li ha tocat a El Jueves, una portada amb il·lustracions ofensives pareix que ha tocat la fava al senyoret Del Olmo, gran amic de la democràcia, i ha decidit retirar dels quioscos i pretén que els dibuixants afrontin penes de presó. Aquest tarannà de la mal anomenada "justícia" espanyola -o bé, justícia a la carta- és un atac clar i vergonyós a la llibertat d'opinió, sobretot perquè la Casa Reial no ha sol·licitat cap acció en contra, ja que el fiscal ha actuat d'"ofici".

Senyors, benvinguts a l'estat del mal gust, dels "senyoritos" i de la intolerància, on ningú no pot expressar lliurement el que pensa. Senyors, benvinguts al país de la pandereta quan a mi em fa gràcia i quan no me'n fa tots a la presó.

Senyors, benvinguts a Espanya.

85. El gonellisme invisible

2007-07-19T22:21:00.000+02:00

Ara és temps de Pacte, però és jove i encara no se'n poden treure conclusions, però últimament i tradicionalment hem tendit a pensar que, institucionalment, el català no patia la blaverització del País Valencià -a la Generalitat, etc.-, on la denominació "català" o "llengua catalana" estan absolutament vetats, i pensàvem que aquí podíem emprar "llengua catalana" amb total tranquil·litat. Bé, aquesta premissa és, en petits aspectes, falsa.

Un d'aquests aspectes que us volia mostrar és que el PP -i no sé si el primer pacte-, a banda de l'Estatut, la denominació de "llengua catalana" sempre o gairebé sempre venia acompanyada d'una falca, que és la següent: "pròpia de les Illes Balears". Però molt bé, així. Però la frase "La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears" pot tenir dues interpretacions: la primera és que el català és la llengua pròpia i arrelada del país en front del castellà, forà i desarrelant, per la qual cosa hauria de ser motiu de protecció. Però alerta, senyors, coneixent-nos els dirigents del PP -i del PSOE- podem pensar allò de piensa mal y acertarás i interpretar la frase com a que el nostre català és el que s'utilitza a les Balears i no pas aquell català dolent invasor, que és el català de Catalunya. Una interpretació que va estar a punt de resultar un esguerro gonellitzador de la nostra llengua durant la redacció del primer Estatut d'autonomia de 1983, en que aquesta coma tan simpàtica va esser a punt de desaparèixer i que el redactat fos "La llengua catalana pròpia de les Illes Balears tendrà [...] el caràcter de llengua oficial.", donant a entendre que el català de Catalunya ni de cap indret que no fos les illes no seria oficial. Sort de Jeroni Albertí, d'UM, va dir que la coma havia de quedar i hi ha quedat, però el caràcter gonellitzador ocult de l'expressió segueix vigent.

A banda d'això, cal dir que encara patim el llast del gonellisme invisible és la falsa creença -segons es desprèn de Bibiloni i crec que encertat- que utilitzar l'article derivat d'ILLE (el, la, els, les) és, com dirien els blaveros, de panques, cosa falsa, i hi ha gent que pensa que si som illencs hem d'utilitzar la forma derivada d'IPSE o article salat. Això indueix a folkloritzar més una llengua minoritzada i malmesa. Exemples com "Sa Nostra", "s'Institut" o "Banco de Crédito Balear "Es Crèdit"" en són una bona mostra.

84. Socialistes, no començam bé.

2007-07-18T13:51:00.000+02:00

Tots aquells ciutadans i votants de les Illes que, per damunt de disputes ideològiques i manies, tenien com a objectiu comú enviar tot el PP a l'oposició a causa de la política lingüicida del Partit Popular anticatalà, encapaçalat per Jaume Matas i el seu cadell Francisco Jesús Fiol, ens hem portat una bona sorpresa. L'altre dia llegia pels blocs d'aquest món: «El pacte no parla català».

Senyors del PSOE: jo no tenc cap inconvenient que nomeneu Margarita Nájera com a portaveu del Govern, no tenc cap inconvenient que ella, en exercici de la seva llibertat individual usi el castellà, la seva llengua materna, en l'àmbit privat, però el que no crec que es pugui fer és no usar el català en un esdeveniment que està regulat, i diu que les intervencions s'han de fer en llengua catalana [pròpia de les Illes Balears, i bla bla bla, ja en parlaré, d'aquesta muletilla]. El que més em dol no és que Nájera parli castellà a la compareixença de després del Consell de Govern, sinó que l'he sentida parlar català i no l'usa. No té excusa. Jo, el que li demanaria no és pas que dimiteixi el càrrec, per res del món. El que vull que s'esforci i s'expressi en català, perquè l'hi he sentit parlar, el parla prou bé i no té excusa. La mateixa excusa que tenen molts castellanoparlants que no s'atreveixen a parlar en català per por o per vergonya.

Crec que cal tenir fe en els bons forasters, si és que són bons, i donar-li els seus dies de gràcia. Encoratj Nájera perquè expressi el seu bon català al públic. Tots en sortirem satisfets... Sempre que el catalanoparlant menorquí d'Albert Moragues no ens canviï de llengua...

83. La santa barra d'alguns

2007-07-04T19:31:00.001+02:00

Avui he estat seguint el debat d'investidura del nou president balear, Francesc Antich (PSOE), que, al meu parer, era més interessant que no pas el debat de política general al Congrés de Diputats espanyol —o com diuen, en castizo, Debate sobre el estado de la Nación (Nación en majúscules i en tamany 24, si calgués). Un autèntic avorriment! El típic i tòpic espectacle entre Gobierno i PP per ETA, la tesi doctoral de Duran Lleida sobre política exterior (d'Espanya, s'entén), que el professor Zapatero haurà de valorar i, si l'aprova, au, premi, un ministerio! Quant al debat entre PP i PSOE sobre ETA, un blogaire valencià, si me dóna permís de citar-lo, comentava que no li estranyava que Rajoy parlàs tant d'ETA, perquè ETA era una gran nació i, és clar, d'això es tractava la sessió.

Però el més entranyable, per a mi, de la poca sessió que me va donar la gana veure, va ser la intervenció d'Agustí Cerda, d'Esquerra Republicana que, encara que al principi fes una certa intervenció un tant "reformista" —tal i com diuen els companys "cupitos"—, però es va posar a parlar en valencià, cosa que féu intervenir el president de la cambra per adonar de l'incompliment de "las reglas del juego". Cerdà adduí que eren les seves regles del joc. Però l'important de la intervenció varen ser les següents paraules:

Míreme a los ojos: yo no me siento español.

A banda de dir una veritat com un temple:

"Ve, señor Zapatero, su España plural es tan singular como la del PP"

Vegeu aquest vídeo, gentilesa de premsa del Grup Parlamentari d'Esquerra al Congrés:

Llàstima que alguns diputats catalans i que s'autodenominen "nacionalistes" es dediquin prioritàriament a discutir sobre a quin país hem de arruïnar i humiliar (vegeu Líban o Afganistan) que no pas a debatre sobre qüestions crucials sobre ~~el nostre país~~ Catalunya.

Bé, creia que parlaria sobretot de la sessió del Parlament balear, però bé, a això anam. Res nou sota el sol. Cap sorpresa. El de Formentera creient amb el dret de representar tot el poble de Formentera: sí, però no. Hi ha un 44% que no el va votar, però són coses de ser un únic diputat. Però bé. Els grups del futur govern, normal, i bé està el compromís del nostre nou govern per potenciar la nostra llengua i cultura, fer d'IB3 una televisió en català i de les illes (Antich deia de "complir la llei vigent", una cosa que l'Obra Cultural Balear reclamava al govern lingüicida del PP).

Però el més sorprenent és la intervenció de Rosa Estaràs, portaveu del PP en substitució del caigut en desgràcia Jaume Matas, a qui dedic el títol de l'article d'avui. Com s'ha de tenir la santa barra de demanar al nou govern que defensi "la nostra llengua" i que potenciï "les modalitats insulars" IB3 quan els darrers anys l'única modalitat lingüística que han promocionat ha estat la llengua castellana, com a bons espanyols. S'ha de tenir la santa barra de pronunciar tal discurs: un insult a la intel·ligència dels catalanoparlants illencs (i d'alguns castellanoparlants, també). Uns catalanoparlants, alguns dels quals són i han estat votants fidels del Partit Popular i que aquests senyors, cada quatre anys intenten ocultar que són enemics afèrrims de la conservació del mallorquí, del menorquí, de l'eivissenc i també del suposat formenterer (després diran que el formenterer és una llengua mil·lenària —si és que per captar adeptes són capaços de tot). Els que defensen de bon de veres el mallorquí, el menorquí i l'eivissenc són els que defensam per damunt de moltes coses, la llengua catalana en general.

82. Països Catalans: més enllà del regionalisme

2007-07-02T02:57:00.000+02:00

Anna Peña (València)

Josep Arias (Son Servera)

Ahir mateix en el decurs d'una discussió (sana com totes) en un fòrum, algú va deixar una frase parlant sobre la independència que resumint venia a dir que calia prioritzar el principat i si sobrava temps ja ens posariem amb la resta. Tot i que la frase va èsser eliminada pel propi autor després d'un intens debat, queda pendent una reflexió al respecte.

És evident, i seria absurd no posar-ho sobre la taula, que els diferents territoris dels Països Catalans, no responen ni políticament ni sociològicament a realitats iguals i ni tant sols semblants. Ara, d'aquí a considerar-les coses diferents i a prioritzar-ne una part del territori i una altra no, hi ha la diferència entre la realitat, i un regionalisme recalcitrant.

Aquesta visió, xoca ara més que mai, amb una consolidació del marc polític nacional arran de les últimes eleccions, tant en nombre de candidatures, com en representació política (Esquerra ja té representació al Parlament de les Illes Balears), que ha provocat que finalment es desborde el concepte de Països Catalans, vinculat a la manera de Fuster a una llengua comuna (tot i que continua essent un dels seus vèrtex), per bastir un projecte polític, econòmic i social comú.

El País València: "blaveros més enllà de València"

La realitat política del País Valencià des de la transició (diuen que democràtica però encara no han arribat a assolir aquest estat), ha estat ben marcada per la pugna entre el regionalisme espanyol, que diu defensar el País Valencià sense ni tant sols expressar-se en la nostra llengua, i ha maldat per damunt de tot per continuar essent el "levante feliz" espanyol, i aquells que creien en la construcció dels Països Catalans (a manera d'exemple l'afiliació al PSPV pre-PSOE, comportava l'afiliació al PSC). El procés estatutari dels 80, la fagocitació del PSPV per l'estructura estatal del PSOE, i la ambigüetat en el discurs de la resta de partits ha provocat que fins a fa pocs anys no es tornara a obrir la "caixa dels trons" amb l'arribada d'Esquerra-País Valencià, després de la unió entre Front pel País Valencià i ERC.

Tot i això, el fenòmen blaver que encara plana a les nostres ciutats, desborda els límits administratius del País Valencià, i és malauradament senzill trobar manifestacions que propugnen la ruptura d'aquest model. Sense anar més lluny al bell mig de la campanya electoral un article amb el títol "ERC al País Valencià: a fer la mà" publicat a la web del Reagrupament, i els constats atacs contra les llistes d'Esquerra, em feien saltar els llums d'alarma sobre la concepció que alguns tenen sobre la meua terra. A hores d'ara ja no és concebible entendre el País Valencià, el Principat i les Illes com a parts desconnectades. Treballem en una meta comuna, i és evident que ho fem i ho farem a diferents ritmes i prenent les decisions des de cada indret, però sempre en la mateixa direcció i amb uns objectius.

A més de batallar amb els blavers d'ací cal atendre a la dita "Al País Valencià hi ha blavers, però al Principat ho són tots", per combatre-la. S'ha avançat molt en aquest sentit per acció d'uns i altres, de catalans i valencians, però encara queda feina a fer, i els atacs constants que ha patit Esquerra al País Valencià en el decurs de la campanya electoral en són una bona mostra. Aquesta concepció que tenen alguns de "salvar el principat, sacrificant la resta" donada la debacle nacional del País Valencià, és errònia donat que l'independentisme creix, a poc a poc però creix a les comarques valencianes, i només pot respondre a una concepció esbiaixada dels Països Catalans o a un derrotisme agarrat a la sang.

Que jo sàpiga, ningú ens fa dir, en afiliar-nos, que fora fàcil alliberar la nostra terra!. Durant molt de temps he sentit allò que "el blaverisme es cura viatjant". Doncs potser es la manera de combatre també el regionalisme; parlant amb gent de tot arreu, i convidant-los a casa nostra per veure que hi ha camp per còrrer i cap minut per renunciar a res.

Les Illes Balears: Nacionalistes i no a Mallorca

Podríem dir que les Balears són un món. Són realitats distintes. Però, centrant-nos en Mallorca, trobam una sèrie d'apunts. Si som generosos, podríem assenyalar que hi ha tres partits nacionalistes: Esquerra Republicana -és Esquerra Republicana i prou de remenar-, el PSM i UM. Però clar, després analitzam detengudament la situació i comprovam que Unió Mallorquina, que ara es perfila com a referent illenc de Convergència, no ens satisfà com a nacionalista.

UM fa una televisió d'una illa que té equips de volei que juguen a la lliga "nacional" o que comunica decisions del Parlament de les Illes Balears al govern de la "nació". Si desvetlam la realitat implícita d'aquest substantiu, podem esbrinar de quin país és nacionalista el partit de na Munar

D'altra banda hi ha el PSM, un partit que, no ho neguem, ha estat l'estendard del nacionalisme mallorquí en els darrers 30 anys i ha fet bona feina i que té bons polítics, però el problema que té que la falta d'ambició nacional -de PPCC-, enc que diuen que ho tenen en els seus estatuts.

No obstant això, no ho apliquen potser per por de perdre votants. Ja ho sabran ells mateixos, però tenen manca d'ambició nacional. Per últim hi ha Esquerra Republicana [normalment afegeixen el "de Catalunya" per fotre por] que ha assolit unes dades espectaculars en els darrers anys: en nombre de militants, d'importància política, tenen una diputada al Parlament -per Eivissa pel Canvi. Serà una força determinant en un futur no gaire llunyà? Que tinguem sort!

València-Son Servera, 2 de Juliol de 2007

PS: Gràcies a n'Anna Peña, per aquest post a 4 mans

81. Desmitifiquem la constitució

2007-06-27T20:25:00.001+02:00

Ja havia avançat que parlaria sobre el pensament espanyol. Bé, avui no parlaré ben bé d'això, sinó d'una de les grans fal·làcies sobre la qual manté vigència la "nació espanyola", la constitució. Deman perdó, però fa basca posar constitució en majúscula, ja que preferesc deixar les majúscules per a les coses serioses i importants.

Al que dèiem, la constitució, segons els polítics espanyols --a la qual diuen "la Carta Magna"-- és la panacea als problemes dels espanyols de bé, ja que és la garant de les llibertats civils, individuals i tota la pesca, que si no fos per la "consti" estaríem pitjor que en Franco. No res més lluny d'això! La constitució espanyola és la major sentència de tortura i submissió, no tan sols per a Euskal Herria, Galícia i els Països Catalans, sinó per a la totalitat de la ciutadania ejpanyola en general: submissió al sistema econòmic, submissió a una organització territorial autoritària, submissió a uns poders fàctics, submissió a una figura no democràtica: la monarquia. A això, encara li sumam que va ser redactada en uns moments convulsos, amb presses i amb l'amenaça de les armes oficials, podem intuir que això que cada any sa majestat (perquè no és meva) el rei, el gobierno i els mitjans d'incomunicació ens intenten colar de "es una ley que garanitza la plena libertad... i tantes xorrades plegades" és purament una "PATRAÑA".

És l'hora, doncs, de posar de la nostra part i desmitificar d'una vegada per totes aquesta maleïda llei que ens ofega la nostra economia, la nostra democràcia, la nostra llibertat, etc. i destapar la misèria humana dels qui la varen fer (hi havia dos catalans, per "colmo"); una llei que ens amenaça la llibertat amb les armes, que ens desprotegeix la llengua i la identitat i que consagra la nostra misèria financera i que, en definitiva demostra que el tio Paco ho va deixar tot "atado y bien atado".
Podeu ajudar a forçar les manilles del nostre poble durant la sobretaula, mentre mirau el telenotícies, quan es parli de política; intentar argumentar les mentides que ens han colat, fer-los veure que els enganen. Sé que és difícil, però si posam un gra d'arena juntarem esforços per esmicolar l'invent de l'estat espanyol.

Perquè, com deim a Mallorca, qui no arrisca no pisca.

Salut i independència!

Esquerra i jo

2007-06-25T00:22:00.000+02:00

He començat unes vacances d'estiu, en les quals tendré temps de sobra per pensar, reflexionar i omplir aquest estimat blog. La tensió dels estudis no ajuda a la relaxació i, per tant, a reflexionar tan sovint. Oblidar-se del pas del temps és molt important alhora d'escriure, sense presses, sense preocupacions.

En breus dies, seré militant d'Esquerra. Me'n record quan vaig anar a Barcelona el setembre de l'any passat i vaig anar a parar a una seu d'Esquerra. La seu era mig tancada i sense els llums encesos, un al·lot endreçava coses a la part del darrere. Llavors em va veure i em va atendre. Em va dir que malauradament se n'havia d'anar, per la qual cosa em va donar un cubilet de cartró una revista d'Esquerra Nacional i el full d'afiliació, ens vàrem acomiadar i me'n vaig anar. Me'n record de la cara de "tu espera assegut" que vaig fer en sortir de la seu, ja que, en aquell moment no me veia afiliat a cap partit, i si ho hagués de fer en algun, seria en el PSM.

Casualitats de la vida, a mesura que passava el temps vaig anar coneixent gent d'Esquerra, que me duia als actes d'Esquerra a Mallorca (sempre "com a independent", com deia jo, beneïtot com jo tot sol) i cada vegada més vaig veure que el projecte d'Esquerra no era l'únic que s'estimàs la terra, però sí l'unic que tenia clar que el camí a seguir no era de la mà de Madrid, que era un partit nacional i un partit que avançava --i perquè era ho bonic, és clar--, llavors m'hi vaig aventurar.

L'altre dia me varen dir "benvingut al club", doncs som-hi, a dir-hi la nostra!

La doble moral

2007-06-19T00:27:00.000+02:00

Podríem proclamar en veu alta que els emblemes tradicionals de l'Espanya única i carrinclona --sevillanes/gitanes, el torero i la paella (valenciana)-- han decaigut. No mort, desgraciadament. Ara el costum arrelat a les Espanyes és la doble moral.

Què entendrem per "doble moral"? Doncs, senzillament, l'aplaudiment d'una actitud sempre que enalteixi les essències pàtries i perjudiquin i ajudin a acabar de colonitzar "las regiones", aquelles terres que lliurement es van integrar a España (una mentida com una casa de pagès, que el rei espanyol es va menjar tan alegrement).

Ara bé, aquesta actitud només la poden fer ells. Si fas una cosa semblant en resposta a ells, seràs castigat per la justícia inquisitòria espanyola. Només et pot passar a tu. En el cas que infringissin la llei ells, no s'han de preocupar. La seva pròpia justícia --la mateixa que la nostra justícia colonial-- ja els donarà impunitat. Ells no rompen "la unidad de España", la qual me la sua. Una "unidad de España" plena d'odi i rancor, la mateixa que va fer que deixàs d'estimar Espanya i, probablement la mateixa que farà que l'acabi d'odiar per sempre més.

Això ha estat provocat per un lamentable incident. Ahir vespre, durant les celebracions en motiu del triomf del Madrid (fins aquí bé), una sèrie de seguidors van cremar les senyeres que hi havia penjades al la Plaça del general Prim de Reus. Aquests seguidors als quals no repararé de qualificar-los de colons, feixistes --perquè un d'ells portava un pollastre--, intolerants i antidemocràtics i amb un encefalograma pla barrejat amb alcohol de garrafó. Vaja, el típic votant de Ciudadanos. Què penós! Si no els agrada Catalunya, que se'n vagin. Així de simple.

Que no es preocupin, tanmateix. No els detendran per una senyera catalana de merda regional. En canvi imputen alcaldes per no voler penjar l'estanquera. Podríem pensar que pel mateix, tant per tant. Però no, amics, heu de conèixer els espanyols. Ells no es mouen per la raó --simplement la tenen ells i punt, perquè ho dic jo--, ells es mouen per la "doble moral".

Un consell per finalitzar: Pensau que per molta raó que tenguem i per molta que els vulguem inculcar, el pensament espanyol funciona com funciona. "Si Catalunya no és una nació, és perquè ho dic jo que no ho és."

Esperant les properes classes de cervells espanyols, m'acomiad.

Salut i molta canya!

Alguns ja comencen a patir

2007-06-14T23:30:00.000+02:00

A Can Matas ja fa temps que se'ls regira l'estómac. Des que varen perdre la majoria a totes les grans institucions -i que directament ja ha perdut (Consells de Menorca, Eivissa i Formentera). Per salvar la pell, només hi ha una opció: pactar amb UM. Però que li passa?

El que li passa és que el PP ha intentat arraconar UM, l'ha intentat anorrear i extingir. Els mitjans del PP l'han criticada acarnissadament. En definitiva volien fagocitar UM i aconseguir majories absolutes de pertot. Però, ai, llàstima, el PP no té majoria i na Munar torna a tenir el control --si és que mai no l'ha deixat de tenir-- i, ooooohh, per art de màgia, tots a afalagar-la, a dir-li que és fantàstica i centrada. Això és doble moral, i tenir morro.

A ca n'Inmundo se les veuen feixugues, pels seus clients ideològics. Segons ells, ERC podria tenir una quota de poder en el possible pacte judeo-masònic-separatista i antidemocràtic (perquè PSOE-Bloc i UM sumen més que el PP, alerta!). Diuen que no pot ser, que no tenen legitimitat. És clar que el meu futur l'ha de controlar el PP, ells sí tenen legitimitat per destruir Mallorca, la nostra llengua, tenen legitimitat per manipular, especular, robar i justificar-se pels vots (menys del 50%, que en qualsevol país no colpista suposaria una segona volta, encara que els peperos diguessin que el seu oponent és un rojo antidemòcrata).

Els votants del Bloc i d'Esquerra tenim la mateixa legitimitat que un votant del PP. Som mallorquins i ningú ens ha de dir que ells són més mallorquins que nosaltres perquè ells defensen a capa i espasa la sacrosanta unidad constitucional. No en tenen prou amb creure's amb el dret de silenciar vots legals de bascos i navarresos, per ara, silenciar-nos com a poble.

Per dignitat nacional, na Maria de la Pau està més guapa callada i a l'oposició.

Gràcies a tots els usuaris que han fet que tengui 8 visites. Gràcies.
Post patrocinat de nou per http://bernatbombi.blogspot.com
(Ja et convidaré a una birra ;])

El Barça no guanyarà la lliga.

2007-06-11T22:44:00.000+02:00

Tot sembla indicar que el Barça no guanyarà la lliga. Males notícies per a Hereu i Saura; l'un perquè no podrà veure com la seva guàrdia urbana pega a més no poder, i l'altre planyarà per no haver pogut aconseguir conillets d'índies per provar els nous models de kubotan dels mossos...

L'última vegada que vaig anar a Barcelona vaig veure aquesta enganxina força simpàtica, una paròdia del lema "Barcelona Batega" amb la música xauarmoPSCICVmayolsócantisistemaxupiguai amb la realitat que aquest gran adjectiu de pròpia creació porta a darrere: Encara que el PSC-PSOE i ICV es declarin d'esquerres -ho dubt bastant-, són els amos de l'especulació immobiliària, mentre els joves... Els joves, tanmateix no tenim futur. Al que dèiem. Si Ciu hagués guanyat les eleccions locals de Barcelona, tot hauria quedat igual de malament, però veure l'hereu Hereu i la Mayol amb un pam de nassos no té preu. Malauradament, continuen aferrats a la poltrona.

Però... hooligans cuperos i convergents, en Portabella ha dit que no, que se n'anava a l'oposició. Potser desitjàveu que seguís al Tripipartit per dir que els esquerrosos tenim virus sociata a la sang. Doncs resulta que no. Que us vagi molt bé.

Salut a tothom.
Post patrocinat gratuïtament per http://bernatbombi.blogspot.com

Petit anàlisi

2007-06-05T20:08:00.001+02:00

Perdonau per haver-me torbat vuit dies a escriure després de les eleccions, de què avui farem una breu anàlisi:

SON SERVERA

Dues bones notícies: el PP perd la majoria absoluta en perdre 450 vots i 2 regidors, encara que és el partit més votat. En tant que és el partit més votat, a en Ripoll jo li regalaré per la victòria... una botella d'aigua.
Després el PSOE obté 5 regidors i 100 vots més que l'any 2003. Puc intuir que aquest ascens és degut que enguany ja no hi havia tants partits freaks com fa quatre anys (rollo PRIB) i han fet una campanya més aviat bona.
Els independents per Son Servera, Cala Millor i Cala Bona (IxSMB) crec que han estat els guanyadors de la contesa, ja que han aconseguit al voltant de 720 vots i 3 regidors. Ara convendria que fessin el canvi de veritat.
I abans de parlar de nosaltres, parlarem d'Unió Mallorquina que, ooooooohhhh, s'han quedat en cinquè lloc i ha perdut 170 vots tot i mantenir el seu únic regidor. Causes? Una i de molt senzilla: vendre el seu programa a canvi d'una poltrona encara que al PP no li faci falta. Vaaaaja, que li aprofiti, idò!
Com hem dit, Els Verds+Esquerra a Son Servera hem quedat en el quart lloc, hem augmentat 40 vots sense tenir en compte Esquerra Unida amb la pua que ens volia fer i que, uuuuhhh, no ho han aconseguit! Hem tengut el suport de 287 persones!
Tant Esquerra Carmonagrosskiana Hundida (EU), com Clau de Mallorca (ses "marujas" de sa perruqueria) com el PSM (l'"esquerrà i nacionalista" d'en Toni Oliver) han quedat fora, ben fora de l'ajuntament.

L'"anècdota" de la jornada electoral: el bon al·lot d'Esquerra Unida es pensava que arrassaria i va témer que les paperetes s'exhaurissin. Amb el pretext que no sabia de què anava això (idò per què t'hi fiques?), per tant no sabia que, si en cas que faltassin paperetes d'una candidatura -cosa rara- s'avisaria la Junta Electoral de Zona perquè en proveís "immediatament" a la mesa, doncs no, l'al·lot va dir que aquí faltaven paperetes i les va posar en dos caramulls, tapant les paperetes del PSM, i això sense consultar-ho al president de la mesa. Quina barra!

L'important és que, amb una mica de sort, tendrem un canvi.

286 gràcies -no m'incloc, evidentment!

Gràcies per haver confiat en Els Verds+Esquerra!

Pròximament la resta.

To be continued...

Post curt

2007-05-15T21:21:00.000+02:00

Avui el post serà curt: estic força cansat perquè el PP deprimeix, i molt!

El meu blog ha canviat un tant d'imatge.

Salut

Nou banner

2007-05-15T01:36:00.000+02:00

Avui, com que estic avorrit, he creat el banner per poder portar-lo com a firma al Racó Català, per, almanco, portar el meu orgull serverí :)

Vota l'esquerra + útil!

2007-05-12T22:24:00.000+02:00

Ahir fou la presentació de la candidatura d'Els Verds i Esquerra, on volem que na Conxi Peña continuï fotent canya a qui sigui, des de l'oposició o des del govern. Sabem que el batle del PP no ens estima i per això fa el que fa, ja vos ho cercar eu* (sic); però això ens fa feliços perquè sabem que la nostra feina s'ha fet notar i els emprenya. És que per això que ens presentam com l'única esquerra útil per portar les regnes del nostre municipi, perquè nosaltres hem cercat sempre la unió de l'esquerra [notau la paradoxa*].

L'acte va ser genial. Va parlar na Marina Llansana, guapíssima com sempre; na Maria Orts d'Els Verds, el mateix dic; en Rafel Valls, el nostre núm. 2 (no dic res); en Joan Lladó, fantàstic amb els seus discursos com sempre, i, finalment, na Conxi, preparada per tornar a tocar els c... a tothom, perquè volem, sense eu*femismes.

Fotos de l'acte:

El cartell de la coalició, el més colorit de tots, sens dubte!

Xesca Puig, núm.4, va presentar l'acte

Rafel, candidat d'Esquerra i núm. 2 de la coalició

Joan Lladó i els seus discursos, sense comentaris.

La futura batlessa.

AQUESTS BOJOS GOVERNARAN SON SERVERA,
per fer-ho possible --> Vota Els Verds-Esquerra

VOTA Els Verds+Esquerra

Honestedat

2007-05-11T16:13:00.000+02:00

Avui he estat al mercat setmanal de Son Servera. Allà he vist que una dona comprava unes sabates, quan la dona hi ha pagat al venedor 10 euros, ha marxat. El venedor, poc després s'ha adonat que la dona havia marxat sense donar-li el canvi i el que ha fet és córrer a encalçar-la per tornar-li els doblers. Una actuació digna d'esser aplaudida!

Amb Els Verds+Esquerra tenim candidats honestos, sense vincles amb el poder establert. L'únic que ens falta és la teva confiança.

VOTA Els Verds+Esquerra

Primer de maig

2007-05-01T00:15:00.000+02:00

Avui és primer de maig
dia des treballador
es que sempre va amb dolor
com li haguera dat un raig.

Sí, senyors, avui és Sant Josep (sí!) Obrer (ooohh!), festa per als treballadors, que és quan treballen, perquè els altres no fotem ni brot!

Per altra banda, el Correllengua a la Part Forana s'ha acabat i el post d'avui començarà per les cançons que hi han sonat i que tenim tots gravats a la ment.

L'espectacle, Fora des Sembrat
(a Altres herbes i amebes..., Música Global, 1997)

L'espectacle ha començat
i només has arribat.
Veig d'aquí la teva llum
reflectida en un instant,
que se'n va ràpidament
tal com si no hagués passat,
que se'n va igual que el temps
i ha oblidat la seva sort.

Tens amics pertot arreu,
algun cop tots es fan lluny.
Potser això és el que vols,
has fet creure i has cregut
i te'n vas carrers amunt,
volent demanar a algú
si has guanyat o si has perdut.

T'has quedat mirant la mar,
a cops de tacó t'hi has anat acostant,
i has vist dibuixat aquell foc,
que amb tots aquests anys no has sabut apagar.

Tornes a casa més tard,
llegeixes les cartes que vares amagar
i aquella cançó que vares fer,
encara la cantes les nits a la gent.

L'espectacle ha continuat,
som tu i jo a l’habitació.
No tenc fred quan ets amb mi
per desfer tot el desig,
que s'escampa com el vent,
que no deixa res enmig,
que s'acaba quan no hi ets.

Lletra: Tomeu Janer
Música: Pep Suasi i Tomeu Janer

CORRELLENGUA - MESCLAT

En aquesta terra acollidora
on tothom és benvingut
la llengua és la penyora
per no restar un poble mut.
De Salses a Guardamar,
de Fraga a Maó,
aquesta terra acollidora
no necessita tutor.

Corre, corre, correllengua.
No et deixis cap raconet.
Corre, corre, correllengua.
La llengua em dóna plaer.
Corre, corre, correllengua.
Si corres aixi de bé.
Jo també aviat em correré.

La llengua es desrovella
quan expressem la raó
i això fa mal d´orella
al colonitzador.
De Salses a Guardamar,
de Fraga a Maó,
la llengua es desrovella
per viure cada racó.

La flama resta encesa
i així la llengua no mor:
si cultura és riquesa,
aquest és nostre tresor.
De Salses a Guardamar,
de Fraga a Maó,
la flama resta encesa
i ens encomana escalfor.

Caguenlaputa!

2007-04-26T00:31:00.000+02:00

És el que vaig pensar quan en Miquel em va dir que la direcció d'IU a Palma havia maquinat -i consumat- presentar una llista fantasma a Son Servera. Vaig escriure a Racó Català un escrit del que em pareixia en aquells instants, ple de visceralitat. Evidentment, me'l van censurar, ja que no pensava amb les conseqüències ni res. El reproduiré canviant les paraules lletges per ironies:

La darrera dels simpàtics d'Esquerra Unida

Us contaré la darrera que ens ha fet aquells demòcrates intel·ligents amb habilitats agudes per fer política, pareix esser. M'explicaré:

Esquerra Unida, Els Verds i Esquerra Republicana a Son Servera acordam TOTS concórrer plegats a les eleccions municipals. Tot va bé fins que la direcció d'EU a Palma, i després que en Miquel Rosselló acudís a la presentació del pacte, es va negar a firmar la coalició, pel que la llista seria la mateixa però sense el nom d'Esquerra Unida.

Però falta la guinda del pastís, Esquerra Unida ha presentat una llista fantasma per perjudicar la nostra cap de llista, na Conxi Peña, l'única que s'ha mogut pel poble.

Tant de derrotar el PP, tanta tonteria i mirau!

Jo no sé si els d'IU tenen remordiments de consciència -crec que no- però si a Manacor tothom els hi té tanta de tírria, crec que s'ho haurien de fer mirar.

Me pareix molt bé que siguin al Bloc, però si han de fer aquestes lletjors, adéu bon dia. Ben mirat, sense IU guanyarem en molt.

Visca EV+Esquerra a Son Servera i Artà
Visca PSM+Esquerra+Verds a Manacor
Visca Esquerra

i Visca la terra!

Petites notes

2007-03-30T23:33:00.000+02:00

-Després d'una setmana d'un caràcter bastant depressiu, hem de continuar endavant!

-En la reunió de dimecres passat de la coalició EU/Els Verds-Esquerra —a la qual no puc assisitir perquè és el que passa quan s'estudia a Palma i ca teva és a ca un puta— em van proposar d'anar de número 8 a les llistes i jo, com que, què hi havia de fer!, ho vaig acceptar de bones. (Tot i que jo seguesc volent ser regidor d'urbanisme!!!)

-Tema Bloc: la veritat és que Esquerra em convenç cada vegada més, però mentre no hi era al Bloc em va crear una forta sensació violenta: acceptava d'anar dins un equip il·lusionat d'Esquerra a Son Servera, però veia amb escepticisme donar suport a una hipotètica candidatura d'Esquerra a les autonòmiques, perquè no em garantia representació per a mi, un ciutadà depressiu antipepero; vaig arribar a confessar que tot i confiar localment amb Esquerra, a les autonòmiques votaria Bloc. Per fortuna, aquests dubtes i neguits s'han esvaït, de moment...

Perquè pots pensar: "I si la presència d'Esquerra dissuadeix el votant moderat?". Però acudeixes als serveis psiquiàtrics d'Esquerra-Illes [bàsicament tu, Miquel ;)] i que li donin a el Inmundo!

Pedro Jeta, com sigui regidor d'urbanisme, te quedes sense piscina!

Que us bombing!

PD: Avui celebram l'edició Vagit núm.69. Gràcies a tots els qui m'heu comentat coses durant el darrer any i mig. Gràcies i fins ara!

Son Servera, "basta ya"!

2007-03-17T23:48:00.000+01:00

Dia 24 de març de 2007, a les 19.30 h, a la sala d'actes del poliesportiu de Son Servera, hi ha la presentació de la candidatura amb la qual concorrerem a les eleccions municipals, la que formen Esquerra i Els Verds-Esquerra Unida.

Perquè volem que na Conxi Peña —amb Rafel Valls d'Esquerra com a núm. 2— porti una alenada d'aire fresc a l'ajuntament de Son Servera, que actualment desgoverna el Partit Popular, amb la inestimable ajuda de la poltronera Unió Mallorquina: un ajuntament en el qual és ben notable la manca d'higiene democràtica, el menyspreu als membres de l'oposició i una despreocupació en temes com la cultura, la joventut, l'urbanisme i el medi ambient, com també dels nuclis de Cala Millor i de Cala Bona. Una despreocupació que contrasta amb el suport del Partit Popular a organitzacions de nom tan estúpid com "Son Servera Basta Ya" en contra de l'ús públic de la nostra terra i de la nostra mar i a favor del cap de premsa del PP, Pedro J. Ramírez.

Son Servera, "basta ya" de polítics pèssims que cobren una doblerada per firmar quatre papers i llimar-se les ungles —quan l'oposició s'hi ha d'esquinçar les vestidures. Son Servera, "basta ya" de privatitzar i restringir encara més els serveis públics. Son Servera, "basta ya" de regalar beneficis a Don Pedro en detriment de la llibertat d'expressió i de consciència [vegeu "Casal de Joves" o "Església Nova"]. Son Servera, "basta ya" d'endollaments, de feina mal feta i de paternalisme feixistoide.

Son Servera, "basta ya" de PP-UM i endavant amb EU + EV + Esquerra!

Ja no és només corrupció, sinó caspa i mal gust!

2007-03-04T17:07:00.000+01:00

«Puedo privarme de ir a París
y nunca más ver un strip-tease
puedo privarme de los caprichos del corazón
pero el sabor de andar por el Grao
yo no me privo de esa ilusión.
Nadie me quita mis vacaciones en Castellón».

«Adoro sentir tus labios sobre mis labios
adoro que ates tu piel junto con mi piel
adoro ver tu sonrisa tan insinuante
cuando me atrapas y me penetra tu seducción.
Yo sé que tú vendras
que siempre volverás
y lo que compartimos no olvidarás».

«Puedo dejar de beber alcohol
puedo dejar de gritar un gol
cuando el equipo de mis amores salga campeón
pero dejar la Costa de Azahar
no lo consiente mi corazón
Nadie me quita mis vacaciones en Castellón».

«Puedo ganarme una vuelta al mundo
e ir en primera en cualquier avión
puede esperarme Miss Universo en su habitación
yo con mi chca que es un amor
me voy feliz a Marina d'Or.
Nadie me quita mis vacaciones en Castellón».

«Siempre en Castellón».

Visca Castellón!
Gràcies a Carlos "Afflelou" Fabra, el més gran mafiós i clientelista de les contrades nordvalencianes.

Del director de pel·lícules com:

-Corrupción en Castellón. Un personatge autoritari només és capaç de fer una fantàstica política de construcció (del clientelisme i de l'amiguisme) i de destrucció (del territori i de la idiosincràcia valencianes):

-Nissaga de poder. Només per una nissaga pel poder pot entendre's la "democràcia" valenciana.

2007-02-10T22:16:00.000+01:00

Després de la enèsima discussió, provocada per un fet insignificant, però bel·ligerant, vaig tornar a entendre el que ja fa temps que sabia i interiorment havia acceptat però a la pràctica mai no vaig fer per autorepressió: que som un mal fill.
Sí, és ben cert, després de rebre pallisses psicòlogiques en forma de crits i síl·labes ho he comprès: no vaig, ni de molt, pel bon camí. Al principi crec que són cabòries seves, donades per una autoritat qüestionables i inqüestionables alhora. M'és igual, em fot que tengui raó, i crid més, i crid més; encara que no tengui raó, vull que aquella mala pècora que s'interposa en el meu camí caigui d'una vegada, i millor vençuda. Però toc de peus a terra, i sé que té les de guanyar. Crides més, crides més, me diu la bagassa que ningú m'estimarà tant com ella. Se'n va. L'envies a la merda. Torna i canta la declaració de mort. Li demanes perdó. És massa tard. La creguda té raó: ets

mal fill
imbècil
gras
incapaç
vomitiu
desgaciat
malastruc

...

No pots aguantar la veritat i romps a plorar, per tota la merda que t'has fabricat.

65.- 2007, per estar millor nacionalment

2007-01-02T18:50:00.000+01:00

Bon any 2007 a tots els presents. Un any 2007 que pot ser molt bo o nefast per a la nostra terra. Al maig hi ha eleccions i pot passar que el PP torni a guanyar. Això suposaria que el Govern ens assassinàs com a poble, ens destruiria tant culturalment com lingüística, ecològica, territorial o econòmica -amb un model econòmic, de construcció continuada i indiscriminada que beneficia uns pocs i no a la societat, i que a més, no ens beneficia ecològicament-. No obstant, seria encara pitjor que al 2008 el PP tornàs al Govern de l'Estat, sempre amb l'ajuda inestimable dels patriotes de Convergència i Unió.

La foto que us pos per obrir l'any 2007 és de la manifestació unitària de dissabte passat en què uns 2.000 mallorquins anormals -segons ens diuen els de l'Inmundo- vàrem reclamar el nostre dret com a poble a l'autodeterminació i al nostre autogovern. Aquí es pot observar la meva figura, esculpida en anys de molt esforç. Aprofit ara per desmentir els rumors en relació amb el fet de fer-me jerki. Això no és veritat. Sí és veritat que no amagaré les meves simpaties per Esquerra, les JERC i els seus dirigents, els quals varen demostrar en el transcurs de la seva presentació divendres passat a Can Domenge a Palma que són amables i propers. És una simpatia que no puc compartir, igual que al meu col·lega Albert, amb els Maulets, que, al meu parer, només es comporten com a autèntics radicals. Ho varen demostrar durant l'ofrena davant l'estàtua del rei en Jaume, on es varen comportar malament i l'únic que varen fer és desprestigiar-nos i ajudar a desacreditar-nos com a demòcrates a tots.

Després del concert vaig anar a nes Pinzell a estar amb la gent, que és molt maca.

Ahir diumenge, cansat i sense ganes de fer res, sopar de "nochevieja" familiar amb un alt nivell d'espanyolisme: especialment vomitiu. Que t'intentin desacreditar com a filòleg és de fill de puta!
Resultat: avui he passat a anar al dinar de Cap d'Any, al·legant que tenia son. Perfecte!

No acabaré sense enviar una salutació ben cordial a la Guàrdia Civil i a la Policia Nacional, no fos cas.

Vagit 64

2006-12-27T17:20:00.000+01:00

Rememor una entrada del gener d'enguany, que deia així

Cogudes mentals:

-L'Insomni és un "copión" perquè ha copiat el seu nom d'en Losomni.

-Vull anar ja a la universitat i deixar assignatures que me fan oi.

-Després de St. Antoni m'ha pegat un "bajón"

-Una imatge no val més que mil paraules.

1r: Jo ja no me'n record de n'Insomni, però sí de Lo Somni -o no?-

2n: Ja hi som a la Universitat, però encara tenc assignatures que me fan oi -vegeu Literatura Anglesa, o Llatí-

3r: Després de Nadal i Reis vendrà Sant Antoni, i me pegarà un "subidón", i després un altre "bajón".

4t: Teatre, de Santiago Rusiñol
Els sots feréstecs
Catalanofòbia
A Handful of Dust
Curso de Lingüística General
Per què ens entenem? (Si és que ens entenem)

En fi, Bon Nadal

63.- SFM i el Dijous Bo

2006-11-19T00:37:00.000+01:00

Era dia 16 de novembre, Dijous Bo. Jo i el meu company de pis arribàvem a l'estació de Jacint Verdaguer de Palma, després de córrer des de s'Escorxador per no perdre el tren que suposadament ens portaria a Manacor a les 20.25 h. En arribar, vaig veure per les pantalles que no n'hi havia cap que sortís a aquella hora. No volia alarmar el meu company, ja que no m'agrada aventurar coses de les quals, en cas d'error, en pugui sortir escaldat. Però allò no era cap error, en trobar-nos davant el guàrdia de seguretat de l'estació ens digué que realment havien canviat els horaris aquell dia, de Dijous Bo, i que el tren de Manacor partiria a les 21.10 h. El nostre enuig no podia ser més clar, teníem una cita a les 21.30 h i hi arribaríem tard gràcies a la gran publicitat feta pels Serveis Ferroviaris de Mallorca —és a dir, del Govern— on deien que posarien cent trens que passaven per Inca, això sí, els horaris te'ls havies de cercar per Internet o havies d'anar a l'estació de tren i en què no podies percebre, a no ser que algú tengués un ull clínic, que eren diferents.

I tot plegat, per què? Simplement perquè hi havia Dijous Bo a Inca. No sé per què, però m'ha fet la impressió que aquest esdeveniment s'ha anunciat a ‹‹bombo i plateret››: potser perquè el batle d'Inca és també President del Parlament. Potser són cabòries meves. O no, després de veure el cartell que anunciava la diada, on es veia el nou hospital de la capital del Raiguer —fa falta que us conti els enxufes (alguns en diuen ‹‹càrrecs de confiança››) que s'hi han produït?—. No ho sé, pareix que volien que veiéssim com és de bonic Inca, però, i la resta de Mallorca? És clar, hem de tenir presidents o consellers per dedicar-nos una plana als diaris o a les parades de l'EMT, on hi ha un potencial de receptors veritablement suculent: els usuaris, sempre incansables.

Tornar al principi, agafam el tren, i quan va entre Inca i Manacor, es belluga. Pensava que volava amb Ibèria, però no. Li demanen al revisor el perquè de les ‹‹turbulències››, cosa a què respon ‹‹perquè és Dijous Bo››. Vaja, i jo que em pensava que la consellera Cabrer va corregir tan bé els errors comesos pel Pacte. I això passa, potser, perquè això passa a Mallorca, i només a Mallorca se celebra el Dijous Bo.

Som pecador

2006-11-12T02:08:00.000+01:00

Perquè seguesc confiant en Esquerra

Per la meva culpa, per la meva culpa, per la meva gran culpa.

Edició especial: Eleccions al Parlament de Catalunya

2006-11-01T18:38:00.000+01:00

VagitTV Sondeig

CiU 48-50
PSC 38-40
ERC 21-23
PP 13-14
ICV 10-11

Núm. 60. Secció de vídeos

2006-10-02T00:07:00.000+02:00

En l'entrada d'avui ficarem dos vídeos magnífics d'un amic que és simpàtic, amable, graciós, guapo, sexi, intel·ligent, impressionant, de puta mare, la polla, collonut, fantàstic: només pot ser Xusep Palau!

Núm. 60B

Edit, el dia en què definitivament m'instal·laré a Palma, el dia abans de començar les classes. Avui us mostraré el vídeo d'un dia qualsevol en hora punta en la L3 del Metro de Barcelona.

Salut!

Un any de bloc

2006-09-28T00:38:00.000+02:00

Fa un any començàvem a fer una nova aventura un bloc, un de senzill, però era el meu bloc. L'han seguit poques persones, però valen molt. 57 edicions són moltes per un any. A tots vosaltres, gràcies.

Núm. 58. 'Un país de chiste'

2006-09-06T21:40:00.000+02:00

En aquests dies d'estiu en què només dorm, menj i xateig. El dinar, consisteix en veure la 'ruleta de la fortuna', que està molt bé, tot i que de vegades, els concursants fan colló i jo aconseguesc esbrinar la frase com mitja hora abans. Però fan el que poden. Una vegada acabat el concurs, comencen els Simpson, la millor sèrie d'animació que s'ha fet en els darrers anys. Però a mitja sèrie fan anuncis.
Dues opcions, igual de freaks i divertides:
1-Veure l'Arguiñano, que és un tio que està com una cabra, però al meu parer t'ho passes bé i sempre conta xistos, o
2- Posar la Sexta (te sientes distinto al resto de la gente / todo va a cambiar, com enganxa la puta cançó) i veure 'Un país de chiste'. Trob que és un programa bastant bo i en què pots passar una bona estona mirant la tele. És diferent d'altres cadenes que només foten merda i només es dediquen a amollar a plateret a quin puticlub ha anat el gilipolles de torn.
A més, la productora d'aquests dos programes és basca. I ja se sap que els bascos, o almenys els de Bilbao són una miiica exagerats, com en aquest acudit. En castellà:

Esto era un pájaro de Bilbao que tiene un accidente cuando choca con el casco de un motorista. Cuando el motorista se da cuenta, lo coge, lo guarda en un pañuelo y se lo lleva a casa. Una vez allí, el hombre lo guarda en una jaula con agua y pan, y hecho, se va a trabajar. En cuanto el pájaro recupera la consciencia y se ve en la jaula, exclama acongojado:

-¡Ahhhhh, que me cargao al de la motoo!

Salut i fins una altra!

Cinquanta-setena entrega: Crònica de la manifestació contra Pedro el de la Jeta

2006-08-19T22:56:00.000+02:00

Avui em disposava a anar a la manifestació per protestar contra els pijos madrilenys que ens envaeixen la costa. Eren les 10:35 quan surt de ca meva, a peu. La concentració es fixava a les 11:00. Ni de conya aconseguiria arribar a temps d'acabar els quasi 5 quilòmetres que separen casa meva de sa Marjal. Mentre caminava, veia una avioneta amb un missatge: "libertad, sin ira" amb un cercle verd amb retxes, com si fos una coca. No hagués sobreviscut per arribar. Sort d'un calongí, en Jaume, que m'ha ajudar a arribar-hi i jo a conduir-li al lloc.

Quan hi arrib, pas primer pel lloc de la contramanifestació, devora d'un autocar amb gent sortint de forma llistada i proporcionalment ordenada, amb unes salutacions en un perfecte castellà. Més endavant, i després de saludar uns civils amb un 'bon dia', ens trobam amb 'els nostres'. La manifestació? Normal: Pancartes, avionetes, palès flotants i molta estelada, potser inoportuna en realitat... Fins i tot un castell amb pinya aguantant un home -en Joan Lladó d'Esquerra-Illes-, aquest aguantant una al·lota i finalment l'anxeneta. Els entesos en castells que me diguin què és això.

M'he trobat amb en lcf, i sobretot amb na llunàtica, que no me l'esperava perquè en lcf m'havia dit que no vendria. Som sord i beneit. Amb na llunàtica i el seu amic vàrem anar a l'altra manifestació. Jo, com que tenia por que em fessin qualque cosa, vaig fer-me el troll, molt fàcil: parlar un poc, pijo, despreocupat i, sobretot, en castellà. M'encanta fer-me el troll! Quan érem allà és quan els gonelles del Círculo i de NNGG han decidit que la paella estava llesta per menjar i varen decidir plegar. És clar, la gent veguda a sou ja havia acabat la seva jornada laboral i teniem fam.

Per finalitzar, a prendre el sol i escoltar Obrint Pas amb la guapa de la llunàtica. Magnífic. Fins dia 25.

Quan tornava, a peu, a casa meva, em trob amb dos pijolins en cotxe que me demanen on era la casa d'en Pedro J. Jo, de cop, vaig agafar la vena maliciosa i els vaig dir que no sabia on era. Tampoc vaig contestant-li si allò era la Costa dels Pins, al·legant 'que no coneixia la zona'. En fi, jo sí que me'n vaig anar a dinar!

Salut, i ara unes fotos!

NOSALTRES, DE FONS, ELLS...

PIRAGUA AMB ESTELADA!!!

Un regal per a Puta Jeta

Que ho sàpiguen!

Joan Puig d'Esquerra i Conxi Peña d'Alternativa EU-EV a Son Servera

laBerta, un dels teus...
La veritat és que m'ha fet gràcia, i n'estic molt content!

Ocupació de <<sa roqueta>>

"LOS OTROS"

Una membre de Nuevas Generaciones. No m'estranyaria que fos alhora de les Joventuts del GAV...

Un parell de gent...

Desapiscinaalmon!

2006-08-16T23:42:00.000+02:00

Aquest dissabte, dia 19 d'agost, se celebrarà a la Costa dels Pins (Son Servera) una manifestació reivindicativa per mostrar el rebuig de ciutadans de Mallorca, tant d'arrels com nouvinguts, a les mostres de prepotència d'un bergant foraster, poderosament influent a la política estatal per poder treure's una llicència per banyar-se a un lloc públic com si fos privat, i tot amb la connivència del poder estatal.
Com diuen, se'ns pixen a sobre i diuen que plou. Aleshores, als mallorquins de veritat ens arriba l'hora de dir que ja n'hi ha prou!, que volem que tot aquell que vulgui fer realitat les seves fantasies, ho faci respectant la llei tal i com ho feim nosaltres.
En realitat, aquesta piscina no és tot el que ens fa manifestar. Hi ha un factor afegit: la injustícia amb què actuen les autoritats amb segons quina gent depenent del seu nivell econòmic o social i l'amiguisme de les autoritats autonòmiques i locals; tot per tenir bona reputació i bon nom al diari, a tot el món. Això demostra que els ciutadans NO som iguals. I si fos el director d'"El Punt", o del Gara, tendria piscina pública?
Crec que ja és hora de despertar de la narcolèpsia del poder i dir als nostres amos -perquè ho són i ben cregut que s'ho tenen- que nosaltres tenim la paella pel mànec i vagin alerta a rebre una cassolada que faran desajustar el Tibet.

Perquè nosaltres no som una sucursal!

Solitud

2006-08-07T13:22:00.000+02:00

Aquests dies me trob de capa caiguda. No sé per què. Bé, sí que ho sé i és el mateix motiu de sempre. Me sent agobiat per tot: per la calor, la inactivitat, el fet de no veure ningú... però qui me vol veure. L'altre dia vaig anar a Artà per veure 'un amic' -ja sabeu, a tot aquell que se m'acosta li dic 'amic', fins i tot als cotxes que van a 180 per hora a ritme de "me gutta la gasooooooliina"-, però no ens vàrem veure. Això m'ompl de neguit i no puc viure, d'esquena a tot, només amb ganes de no fer res, d'estar-se al llit i fer volar el cap. Tot me fa recordar qui som en realitat i què m'ha reparat el destí.

Tornant a sentir-me sol, sol com sempre

Decebut

2006-07-28T15:45:00.000+02:00

Tenc una relació en crisi. Una crisi provocada per una desavinença.
El sentiment de catalanitat fa temps que el tenc, i fa poc que em declar independentista i mallorquinista, però em fa mal veure que el nostre país poc a poc es va enfonsant com l'Atlàntida. I ara ve el problema... de qui és la culpa?
Sentir que la culpa la tenen els immigrants no integrats m'emprenya perquè, tot i que l'afirmació en té part, de raó, és insultant cap a la meva persona. Jo som fill d'immigrants i sense aquesta immigració jo no hi seria aquí. Mai no podré triar entre la meva família i la meva nació.

Això mai?

Ale fertin, tànquiixen!

2006-07-08T21:01:00.000+02:00

Que vol dir "Tot acabat, moltes gràcies" en catamany.

Senyors, avui he dit PROU!. L'hoteleria no és "lo" meu, després de només cinc dies, el meu cos ha rebentat i ha dit que pus. No sé com ha estat, però ja de bon dematí ja estava cansat, les indicacions dels maleïts caps i el meu cansament han acabat per acabar amb la meva salut. He arribat a casa plorant i histèric perdut, quasi suplicant a ma mare que no volia i no volia anar. I, en efecte, el dolor que duia a dins m'ha fet cridar al director i dir-li que no puc aguantar el ritme de feina. "Lo" meu és la llengua, i amb "lo" poc que parlava.

No obstant, en aquests cinc escassos dies, he après coses bones, com que ajudar a la llar va bé, ni que sigui un poc., que fa falta moure's ni que sigui un poc -m'he aprimat 3 kg en 5 dies!- i que al final, guanyaré unes 30000 pessetes més o manco per anar a Barcelona.

Nins, perdonau la meva fluixesa, però no puc!

I ara, cap a l'autoescola!

La veu de l'experiència

2006-07-05T15:52:00.000+02:00

Sí, senyors, dilluns vaig tenir un atac de collons i em vaig dignar a cercar feina. Ara en pag les conseqüències, des d'ahit faig feina en un menjador d'un hotel. Jo, que som el "vago" oficial del meu poble! Tothom ha de passar pel sedàs.
Total, que el primer dia va ser horrible, al final vaig arribar a casa fet un eccehomo i avui també. Fruit de plat cap amunt, plat cap avall, plat a un costat, senyoranometoquiescollons o ai perdoniperòm'hacaigutsensevoler. Calor i calor, butxaques plenes de torcaboques plens de suor, tassons, tassons de pàstic -Matas, no volem el tot inclòs, cabró-, etc.
Els companys, tot molt bé, un que està molt fumat, però bah, d'això n'hi ha arreu! Però els guiris, tan contents i tan feliços amb la seva estada aquí, però són GILIPOLLES!

Preferesc la vida d'estudiant

Selectivitat 2006

2006-06-21T19:23:00.000+02:00

Primer exercici

Castellà 5,5
Català 7
Història 7,5
Anglès 8

Segon Exercici

Història de l'Art 6,5
Llatí 7
Grec 10

Mitjana 1r exercici 7
Mitjana 2n exercici 7,4
Mitjana selectivitat 7,2
Batxillerat 7,8

Qualificació definitiva 7,56 !!!
APTE!!!

Acampallengua 2006 (quarta part)

2006-06-07T15:16:00.000+02:00

Vàrem sortir defitivament del lloc i vàrem anar a un bar del passeig d'Esporles. Vaig demanar un aigua. La meva càmera de fotos va necessitar piles, benzina per funcionar, per la qual cosa vaig haver de fer una gran correguda cap al súper. En vaig tornar i em vaig beure la meva corresponent, i en Jaume me va recomanar fer un simpa, però me feia molta vergonya, fer-ho. No obstant, vaig acabar cedint... Tot seguit ens dirigírem de nou cap a la tenda i vàrem fer el nostre primer tastet i vàrem realitzar unes fotos molt all-i-oli que varen sortir molt bé. Què bé que ens ho vàrem passar!
Després ens vàrem anar a sopar llom i botifarró... La gent no s'ho creia, però jo acostava la meva mà al foc i cridava perquè m'estava cremant de veritat, però la gent deia que exagerava (exagerava sa mare! xD). Vàrem seure en un racó amb l'amenització d'un vi negre, bastant fluixet (bé per a mi) i un grup de ball de bot (o ball pagès). N'Anna i n'Aina en varen fer una gran exhibició, magnífic!
I, de tornada cap a la tenda! Allà vàrem preparar un gran vohka amb fhanta de llimona effericada en ampolla d'aigua comprada al hú... al húper... al jjjúp... al shhhhúper! I en Jaume i jo ens vàrem fotre un altre glop d'herbetes seques. Ahhhhhmmmm... I després d'un estriptís de n'Anna...

ENS ANÀREM AL CONCERT!

Acampallengua 2006 (tercera part)

2006-05-25T22:38:00.000+02:00

El dinar constava de macarrons amb pisto i iogurt quark amb sucre . Els macarrons me'ls menjava amb la tapa del tàper mentre les Aines/Annes menjaven un arròs de color violeta fruit de la remolatxa que hi haven fotut i en Jaume que menjava el seu entrepà de sobrassada coenta, triat gairebé a l'atzar. Després de riure i fer-nos unes fotos absolutament innecessàries en qualsevol moment triat a l'atzar però absolutament inoblidables en aquelles circumstàncies, és el que fa l'amistat, (o no?),'Èric torna de dinar de menú, amb el mateix somriure de sempre, i ens diu que anem a la tenda. Jo li vaig dir que me quedava allà a parlar amb un amic, en Víctor.
En Víctor és una persona que no el coneixia en persona, sinó virtualment en aquells fòrums d'internet del dimoni. Estava tombat de la gespa amb la plàcida companyia de la seva al·lota, el vaig saludar i me va presentar una altra camarada del fòrum, un tant selenita. Va passar l'estona i passat un moment flipant d'en Víctor d'autoaixecament sense mans, vàrem dir-nos que ens veuríem al taller de malabars. Malauradament, no va ser així. Potser me'n penedesc... o no...
Dic que potser no perquè pels volts de les quatre vàrem dirigir-nos cap a un centre de no sé què que ja m'agradaria tenir al meu poble a veure com l'escriptor Bertran parlava davant les masses aterridores d'adolescents efervescents. Això abans que hi parlassin testimonis de persones que la nostra maleïda democràcia havia torturat per pensar el que pensava. Ja n'havia sentit a parlar, d'aquest tema, creia ja haver trencat el mirall de la puta realitat (perdó per la paraula) que ens condemna, però sentir-los va confirmar la dictadura a què estam sotmesos. Una dictadura on estàs protegit si penses com el sistema, si hi contribueixes com un autòmata i que el primer agosarat que s'atreveixi a dir res ja es pot anar acomiadant d'aquest maleït món. Poster, o segurament (seguint l'exemple del refrany castellà Piensa mal y acertarás), la dictadura franquista seguia amb uns esperits que el mouen pel darrer, una dictadura rebaixada a la sociovergència i pus. Però al cap i a la fi som un covard, som uns covards.

Com he dit abans, un cop acabats (de parlar) els benaurats ponents i buits alguns seients, estam a l 'expectació d'una corredissa pareguda a la que cada 7 de gener se situa a les portes del Tall Anglès que, en compte de vídues avorrides, alhora que alliberades, desitjoses de comprar la millor i més bonica dentadura que està en rebaixes, eren adolescents quinzeanyeres desitjoses d'un somriure a la cara. Això passava mentre el pare de n'Èric, sempre tan simpàtic em va dir que callàs, que parlava massa [una salutació], però jo allà seguia parlant amb en Jaume, a la meva dreta. L'acte va ser un èxit i n'Èric me va deixar ben astorat amb la seva fluïdesa verbal que, jo, amb trenta-mil carreres, mai aconseguiria parlar amb la mateixa tranquil·litat que ell i , un cop acabat l'acte, el conegut escriptor va haver de signar llibres i llibres i llibres a les seves fidels admiradores, supòs que devia ser per la seva tècnica narrativa. Mentrestant, a fora, en Jaume i jo, parlàvem i parlàvem i me va presentar en Cecili Buele, un polític el padrí del qual era de l'antiga guinea espanyola i que uns mallorquins colonitzadors simpàtics i que el varen portar de reclam per a la seva botiga de ultramarinos. Bona història, perquè es queixen que ens lleven la feina! Tornem i direm que me va fer un petó de complicitat que jo no m'esperava gens, més m'esperava un petó de part d'un altre emissor. I vàrem marxar d'allà no sense arrabassar un bonic cartell que anunciava als de la tercera una notícia molt dolenta que els esguerrava el cap de setmana per culpa d'aquells joves rojos-esquerranosos-catalans-separatistes- quemosvolenllevartot. Deia així:

Asociacion DE Personas Mayores de Esporles

El Sabado dia 20 y el Domingo dia 21 de Mayo

No Tendremos ni Bingo ni Baile

Debido A Las Fiestas del (escampe llengos)

Bona nit!

Acampallengua 2006 (segona part)

2006-05-24T22:35:00.001+02:00

Jo, en aquell moment, que ja havia recollit tot allò que havia d'agafar (camiseta, motxilla, propaganda vària -a mi m'agrada molt agafar-ne-), flipava que un personatge, digues-li famós, digues-li cèlebre, me convidàs "a sortir amb ell". Mentre baixàvem al centre del poble em comentava que hi era des de les set del matí i altres coses. La meva pardaleria i el meu astorament davant n'Èric me distreia i el mirava com si m'interessàs tot el que me contava i quan acabava qualque pregunta, m'hi girava i contestava un simple i avergonyant "què?". Després de caminar una estona i empardalat de la vida, vaig notar la meva solitud i me vaig adonar que me l'havia deixat cinc metres enrere. Resulta que uns al·lots mai sospitats de ser "terroristes" serien els nostres companys de viatge: n'Anna, n'Aina i en Jaume, un viatge d'un dia, més d'un dia...
Entre ells quatre (bé, cinc, no oblidem el germà de n'Èric) varen decidir tornar cap enrere (cap enrere!) i anar a fer la tenda (a fer la tenda!, jo, que me les havia vist negres per muntar-me la meva amb el meu posat, irregular però posat, d'home expert en tendes de campanya amb un coneixement de la matèria comparable amb el llatí del marquès de Collera, de Llorenç Villalonga, és a dir, nul). Després de tornar a pujar a la zona d'acampada vàrem cercar el lloc idoni, no sense abans trobar-me a gent dels pobles veïnats, i dic idoni per retòrica, com hagués pogut posat qualsevol adjectiu. Aquella tenda era bastant més ampla que la meva, almenys hi podies respirar. Com si es tractàs d'una catedral del quattrocento, tenia una planta central amb els pals en forma de creu, formant un arc ogival de campanya, a més a davant per l'entrada, hi havia una extensió a través de la qual entraves a l'interior "de casa nostra". No era casa nostra, ni la tenda era nostra, però hi havia una sensació de llibertat (metafòrica, ésclar) que ens independitzava per moments. Veient ja la tenda aixecada, veia amb orgull com hi havia ajudat en la tasca i feia una cara com si m'haguessin de posar el birret en la cerimònia de lliurament dels diplomes acreditadors de Llicenciat en Tendes de Campanya, però vaig tornar a la realitat, la viva realitat i els vaig demanar a quina hora tornaríem a la zona d'acampada. Els vaig dir que anava a cercar el meu tàper on hi havia el meu dinar a la meva tenda, bé, tenda, davant aquella, la meva tenda era ben bé una capsa de sabates amb cremallera i els vaig demanar que m'esperassin per baixar.
Ja érem al bell mig del poble i quasi arribades les dues ens dirigíem a un súper, un súper de poble, un súper que no vagis a demanar caviar i no vagis a demanar iogurt de gust de papaia egípcia -que no existeix, aclarim-, però que ja ens venia prou bé per comprar el nostre combustible [si els pares o familiars de qualcú de nosaltres arriba a aquest bloc, sàpiguen que vàrem comprar hola-hola, infanta de taronja i loccao, gràcies], moscovscàia i llimonada pel que fa a les al·lotes i en Jaume, ben mallorquí i orgullós de les seves arrels va agafar una botella (petita) d'herbes, i a més, seques (a mi m'agraden més dolces, però tant se val). En Jaume fardava davant les nostres companyes de la seva mallorquinitat. Tant se valia, ja que per molt mallorquí que fos ell, elles eren menorquines. I en vàrem sortir, a la fi.
Ens vàrem asseure a la gespa i ens vàrem disposar a dinar, un dinar a l'ombra, tranquils. Tranquils i jo, sense coberts. Òuuxxx!

Acampallengua 2006 (primera part)

2006-05-23T21:48:00.000+02:00

Enguany, certament, me moria de ganes d'anar a l'acampallengua... Volia conèixer gent, molta gent i independitzar-me un dia de casa meva. És el que me propòs a contar.
Tot això comença a les 9:15 de dissabte. Arrib a l'autocar, fic la meva motxillota al maleter i salut els meus companys. Tot en entrar, me sorprèn que, a part dels independentistes "sortits de l'armari" o els simpatitzants de l'acampa, hi havia un nombrós grup que colava més per un escamot de l'exèrcit espanyol que no pas uns joves independentistes, ja que en algun d'ells he sentit qualque comentari més aviat secessionista. Vés-te'n a saber què voldrien.
En el camí m'oblic a estudiar uns apunts perquè el dilluns tenia un examen molt important. No és una cosa habitual en anar d'acampada. No obstant, no anava a permetre que un examen m'esguerràs aquesta il·lusió que feia temps que tenia.
Esporles era bastant lluny, però no ens impedia que esperàssim la festa amb il·lusió. Fèiem bromes, per exemple quan vaig dir a una de "les" membres de Las Bohemias (simpatitzants de l'acampa) que incomplien la llei de Normalització Lingüística i els convidava a sortir de l'autocar... Clar, que tot era broma.

Arribam a Esporles, capital dels joves potencialment terroristes i d'idees judeomaçòniques-comunistes-separatistes, i ens anam a la zona d'Acamapada i buscam un lloc per plantar-hi la tenda. Pel que fa a la meva tenda, donada la meva imprevisibilitat, no en sabia la capacitat i la vaig plantar. No va servir per res (ja ho comentaré després).
Plantades les campanyes, me'n vaig a pixar en els típics lavabos mòbils de cuyo nombre no quiero acordarme i després vaig anar a buscar la samarreta, la motxilla, etc. i em vaig trobar amb n'Èric, un terrorista en potència que fa temps que m'hauria agradat conèixer. Estava amb el seu germà. La seva brunor, deu ser la Platja de Lloret de Mar o jo què sé, ressaltava la blancor del seu somriure. Li vaig demanar quan i on quedaríem els membres illencs de la nostra potencial organització terrorista. Em va respondre que muntaríem una tenda comuna i quedaríem uns quatre (o cinc, o sis)... Al final em va dir que l'acompanyàs, amb ell i amb el seu germà.

La cosa començava bé...

Acampallengua 2006

2006-05-22T23:00:00.000+02:00

N'Anna i n'Èric

La tribuna del gris

2006-05-16T18:23:00.000+02:00

POESIA: Enèssima acepció

Què és poesia?

la típica pregunta de la poesia

anys i anys preguntant-nos-ho

com si ens hi anàs la vida.

El foc de les paraules

crema tant que ho destrueix tot;

I el pobre lector ha de carregar

amb les malifetes del creador.

Un poeta és massoquista, li agrada

exposar les seves alegries,

exposar les seves penes,

exposar les seves passions...

com si l'hi anàs la vida.

Corre el risc que, amb l'oblit

intencionat d'una coma, el seu receptor,

pensant que parla d'ell mateix,

a Massachussets enviï el seu bressol.

El poeta ha fet una de les millors

de les millors eines de seguretat

abans que sorgís la informàtica...

El poeta, el millor sistema d'encriptat...

Com si l'hi anàs la vida.