144. "I, quan arribà el Judici, Munar va plorar..."

...d'emoció perquè va copsar com era de fàcil i de barat defraudar la ciutadania. De la mateixa manera va plorar quan va saber que amb un aval de 350.000 euros podria eludir la presó. Desconec si Munar té un patrimoni suficient com per haver pagat ella sola la fiança del jutge; disculpau-me que sigui un ciutadà ingenu. Segurament, la fiança hauria estat pagada mitjançant la fórmula si no m'ajudes, parlaré: la munarquia no paga traïdors.

Però aquesta no és la millor, dimarts dia 23 s'atura el món. Jaume Matas hauria de declarar en relació a la instrucció del cas Palma Arena, aquell velòdrom on s'hi fa de tot menys carreres de vixicletes (per exemple, les Proves Cangur d'ahir). El seu successor en el PP Bäléà, el senyor Bauzá (sic) afirma que no vol parlar de Matas perquè nosotros somos un partido que mira hacia el futuro y no hacia el pasado. I és que tots sabem que el Partido Popular té una manera de governar (al País Valencià, avui dia, per exemple) que mira hacia el pasado (39-75), perquè sempre parlen del pasado, excepte quan hi ha merda per amagar.