125. Una bona notícia

Fa un temps parlava que era de gran importància per al nostre país la creació d'un espai comunicatiu català d'obediència pròpia per a bastir una consciència identitària pròpia en aquesta nació que junts cal que construïm junts. Cal tenir mitjans plens de crostes nacionalistes, TV3, també —amb la nova directora de la qual, Mònica Terribas, hi confiam una línia ideològica de caire nacional (català) i «sempre al servei del poble».

La bona notícia de què parlava és la reconversió de l'actual Diari de Balears, que ja duu dotze anys oferint un producte de qualitat en català i rompé el binomi premsa-castellà a les Illes Balears, en el nou dBalears, que segons es mostra en publicitat es mostrarà més modern, més interactiu i amb més frescor que mai, a partir de demà

És, sens dubte —i no em vull equivocar— una alenada d'aire fresc a la premsa i al conjunt de mitjans de comunicació escrits en català i la renovació del compromís que aquest diari manté amb la llengua i amb la societat d'aquestes quatre naus de la Mediterrània.

PD: Parlant de premsa, aquests dies hi ha una interessantíssima mostra de l'APPEC per promoure un ventall amplíssim d'oferta periodística als Països Catalans

124. Quatre projectes, dues paperetes i una decisió

Els propers dies 7 i 14 de juny, Esquerra Republicana durà a terme el seu 25è Congrès Nacional i, al contrari d'altres anys, el d'enguany serà un procés tens i, lamentablement, amb un cert posat fratricida. Quatre són les candidatures que han superat els 507 avals que la Comissió organitzadora havia imposat per esdevenir com a tal: per entendre'ns, el sector Carod, el de Puigcercós, el d'Uriel i el de Carretero.

Ja ho avís, no donaré suport ni a Benach (sector Carod), ni a Carretero; perquè no els consider propers al projecte que jo vull per al partit. També avís que hi ha coses de Gent d'Esquerra en les quals no hi acab de confiar, igual ho pens amb Esquerra Independentista. Gràcies a tots aquells companys que intenten fer campanya amb una passió admirable, encara que la meva resposta sempre sigui negativa. I em sap greu si algú s'ha sentit ofès amb segons quines afirmacions, de veritat. Preferesc mirar amb criteri propi el que crec que és millor.

Però independentment del que passi al congrés —i perdonau-me si result massa sentimental—, jo, com a simple militant de base, jo no som de cap corrent en concret, sinó d'Esquerra (Republicana i de Catalunya [entenent-se com a Països Catalans]) i ara no voldria que ens duguéssim un mal record d'aquesta aventura, sinó una entesa de tots per avançar cap a la llibertat. Perquè massa bona gent he trobat a Esquerra per ara separar-nos del camí.

123. Feia un mes que no actualitzava...

...perquè no em venia res al cap. Ara tampoc no em ve res al cap. M'han donat una mala notícia. Em fa mal el cor quan pens que he de tornar a començar a estimar sense tenir la persona amb qui fer-ho.

Fa un mes que era feliç i que havia obert una altra porta, que havia descobert que JO era capaç de fer coses. A dia d'avui he de tornar a començar sense saber com. Amb la confiança amb un mateix pel terra. Sense veure res en el meu desert particular.

Un consell, si em permeteu que us tracti com a amics: no sigueu autodesctructius. Estimau la persona de la vostra vida com si fos el darrer dia, no perquè sigui el darrer dia, sinó perquè podreu gaudir el màxim dels bons moments. Construïu! Construïu la vostra felicitat. Perquè ser feliç és un pas per ser lliure.

122. "Valencia en fallas"...

...és com diu una de les meravelloses cançons que es poden sentir aquests dies si se us acudeix la ingenuïtat d'anar a la ciutat de València, la capital del País Valencià. Aquests són dies de falles, falleres, falleros, comissions, mascletaes, coentor i tradició patriarcal a la màxima potència.

Malauradament he hagut de sentir la cançoneta que la ciutat de València és una ciutat lletja, antiga i plena de fatxes i blavers. Evidentment, València és com és la seva gent, però no es mereix ni de molt aquests qualificatius tan barats.

Tret de les caminades profundes pels barris de la ciutat (provocades en bona part per la vaga d'autobusos de l'EMT) que ens omplen de butllofes i rascades, la meva experiència de les Falles és més que positiva. A banda de disfrutar com un boig de la mascletà, m'he trobat amb grans companys (tant d'Esquerra com d'altres formacions) i millors persones [un altre dia, graffiti de Lem_PV].

Falten tres dies més per conèixer aquest racó del meu país amb el qual estava en deute.

Valencia,
come mierda
con paciencia,
con cuchillo
y tenedor.

120. L'heroi abstencionista

Us contaré la història d'un home que era molt catalanista, però era tan catalanista, que era antiespanyol —una cosa que no està gens malament—, però tan antiespanyol, que es va creure que no hi teníem res a fer, ni tan sols a emprenyar ni a reclamar —ni que sigui debades— "A Madrid, què punyetes hi hem d'anar a fer!", que aquelles eres eleccions espanyoles i no eren eleccions per als catalans.

Aquest home, va convertir-se en l'heroi de la gent que pensava que els polítics no feien res, que no farien res per la independència. Quan deia que la gent s'havia d'abstenir, la gent s'abstenia i s'omplia de goig perquè es convertien automàticament en herois de la independència i menyspreuaven força els qui preferien votar opcions del país "Colonitzats! Espanyols! Botilflers!".

Arribà el dia de les eleccions i guanyaren el del país veïnat, tots dos; i els de la nostra terra perderen força. Llavors, aquests herois indepe-abstencionistes varen trobar a faltar els numerets de parlar en català al Congrés, de despenalitzarles injúries a la monarquia, el seu intent de control, la pronúncia de la paraula "república". En aquell moment un d'aquests herois es trobà un votant convençut i quan li parlava que enyorava aquells espectacles, el votant li digué:

"Fote't"

El 9-M Girona i Lleida lliures de PP. El vot útil: ERC

119. 1, 2, 3, sus!

Avui comença la campanya electoral, un període de quinze dies en què —en aquesta ocasió— els dos partits de torn s'acusaran mútuament de nosequè, ens prometran tantes coses que no faran i ens bombardejaran amb les cares dels líders retocades per ordinador.

Avui analitzaré certs lemes de campanya (o de precampanya).

PSOE (té 13 lemes):

"Podemos llegar tan lejos como queramos": Esper que no sigui amb l'AVE.

"Vivimos juntos, decidimos juntos": Vivimos juntos, decido yo. Me da igual los intereses de las regiones.

"Porque lo estamos consiguiendo": Enganyar i emprenyar els catalans, segur.

"Somos más": Som més què?

"Por todo lo logrado": Agraïm-li al PSOE les retallades als estatuts i la seva Appanya Ploral.

i encara n'hi ha més.

PP

"Les idees clares": tocar els collons, tocar els collons i tocar els collons; tres idees ben clares.

"Con cabeza y corazón": És el que ha de tenir un català per no patir un estat de xoc en escoltar Rajoy.


És molt negativa la típica estratègia del PSC de que ve el llop, patètic. Prefereixen ficar la por al cos que mostrar el seu programa electoral. Tanmateix, el PSC només és una marca.

118. Encetam el blog de campanya

A ningú se li escapa —bàsicament pel bombardeig informatiu diari— que el proper 9 de març hi ha eleccions al Parlament espanyol (Congrés de diputats i Senat) —que quina mania a dir-li eleccions generals!— i al Parlament d'Andalusia. És obvi que a l'Espanya profunda, i també a les requiones, la disputa serà Rajoy o Zapatero, i pus més. A les Illes Balears també. Només les CA de Catalunya i del País Basc se surten de l'esquema bipartidista.

Quan dic això, pens que és inútil que us presenti quins seran el candidat a diputat i els candidats a xotets de corda.

Candidats a diputat al Congrés de diputats espanyol

Es notarà que com a militant d'Esquerra Republicana, doni suport a Unitat per les Illes —sigui perquè sigui del partit que som o perquè tenc un megatira a la dreta del blog. Unitat és una coalició formada pel PSM, Unió Mallorquina, Esquerra Republicana, Entesa per Mallorca i els Verds de Menorca. El candidat al Congrés és l'històric dirigent del PSM Pere Sampol —a l'esquerra—, amb Catalina Torres d'Esquerra d'Eivissa com a número 3. Al Senat, els candidats són la republicana Helena Inglada i el batle de Vilafranca, Jaume Sansó, d'Entesa per Mallorca.

Candidats a xotets de corda al Congrés de diputats espanyol
Definirem com a xotets de corda aquells diputats de partits d'obediència estatal que ens vendran la moto que vetllaran pels interessos de les Illes Balears i el que faran només serà el que digui Zapatero o Rajoy.

PP. El Partit Popular torna a presentar Maria Salom com a corresponsal a les Illes del hooliganisme i de la dreta més cavernícola i anticatalana que es respira a la dreta espanyola. Aquesta legislatura ha estat portaveu adjunta del Grup Popular al Congrés i ha estat cèlebre per, entre d'altres coses, fer el senyal de portar unes manilles quan varen explusar el personatge maleducat per antonomàsia de la dreta postfranquista rància, Vicente Martínez Pujalte, quan increpava un diputat quan parlava, propi de la democràcia; és a dir, dóna suport a la mala educació i al trencament d'unes normes mínimes. Trist

PSOE. I després ens trobarem amb el PSOE. L'altre personatge del circ presenta Antoni Garcies, senador durant molts anys i conseller de la Presidència durant el primer pacte, com a candidat a traductor al català balear —només aquí, si és que ho arriba a fer; mai al Congreso!— i seguir les passes que va fer Antich quan era diputat al congrés. Vaja, res! Un altaveu humà de Zapatero.

EU. Poca cosa podem dir d'ells quan en una entrevista a Vilaweb, Isaura Navarro va dir que es va veure forçada a oposar-se a la presa en consideració del Pla Ibarretxe. Federalistes de boqueta!

Per acabar, us enseny el video de campanya d'Unitat per les Illes, que avui han penjat en el seu canal de youtube, disfrutau-lo.